El correu electrònic, per tant, queda descartat. Una de les solucions, evidentment, seria col·locar les nostres fotos en un programa tipus Flickr i enviar-los la paraula de pas per tal que hi accedeixin. Però si en comptes de fotografies haguéssim d’enviar plànols, fitxers de text llargs, o qualsevol altre fitxer de gran volum a un client o a un proveïdor nostre, la situació es complicaria. I les solucions més fàcils serien segurament carregar els fitxers que hem d’enviar en un llapis USB o en un CD/DVD i fer-lo arribar físicament als seus destinataris.
Però hi ha una alternativa millor: fer servir un programa tipus Pando. En realitat Pando funciona de diverses maneres, tot i que el més habitual és utilitzar-lo com un programa P2P, a l’estil d’Ares o Emule. Però Pando té algunes característiques especials que permeten altres tipus d’ús. Aquestes característiques singulars fan possible, per exemple, que a través del programa jo enviï un fitxer voluminós a la central de Pando, que em retorna una adreça (acabada en “.pando”) d’aquest fitxer que hi he dipositat. Només cal que faci arribar aquesta adreça als meus parents, clients o proveïdors i podran descarregar-se el fitxer amb tota tranquil·litat per gran que sigui i a una velocitat francament notable.
La utilitat personal però també professional d’un programa d’aquest tipus (n’hi ha alguns altres que caldria explorar, com OpenP2M o Mail Resender) pot ser molt gran i encara és relativament poc conegut. Pando es descarrega i s’instal·la fàcilment, té versió gratuïta i versió de pagament fàcil, i pot descarregar-se també la corresponent traducció al català o a l’espanyol.