La feina d'un dinamitzador/ora digital consisteix, bàsicament, en ajudar les persones a entendre's amb la tecnologia. És a dir, la majoria d'usuaris/àries d'un Punt TIC no tenen gaire experiència amb els ordinadors i Internet, i normalment acostumen a tenir gairebé sempre dubtes molt similars.
Llavors el Punt TIC es converteix en un observatori ideal, un lloc on constantment es veuen els problemes d'usabilitat d'alguns programes o llocs web en primera persona. Tota aquesta quantitat de gent "barallant-se" amb la tecnologia posa de manifest si una eina està ben dissenyada o no. La usabilitat és un factor clau que pot desanimar a milers de persones només perquè falti un botonet, hi hagi massa informació a una pantalla, o simplement sigui difícil trobar la informació que busquem en un web.
Segurament ja coneixereu les distribucions lliures Linux, oi? Bàsicament es tracta de tenir instal·lat al nostre ordinador un sistema operatiu GNU/Linux amb els programes d'ús més freqüent. És més estable que d'altres sistemes com Windows, els virus gairebé es converteixen en una anècdota, i la majoria d'aquestes distribucions són gratuïtes, entre d'altres coses.
Per contra, des de fa molts anys arrosseguen la fama de ser programes complicats, només aptes per a entesos. Tothom ha sentit dir la frase: "Sí, Linux està molt bé, però quan tens algun problema...".
Això fa que molts cops no pensem en recomanar Linux a una persona recent arribada al món informàtic. Ni se'ns acudiria aconsellar-li altra cosa que no fos Windows, que és "el més fàcil i el que tothom té". D'aquesta manera ens estalviarem problemes.
Al Telecentre hem decidit fer la prova, una comparació entre els 2 sistemes operatius que hi han instal·lats als nostres ordinadors: Ubuntu i Windows Vista. Als cursos d'iniciació a l'ordinador, amb alumnes que tenen menys de 10 hores d'experiència al davant d'una pantalla, hem fet que provin l'Ubuntu amb les aplicacions bàsiques que fem servir al curs, i que faran servir a casa.
Quin els ha semblat més fàcil? Ubuntu. Sorprenent? No, què va! Us ho expliquem.
- L'usuari bàsic principalment vol dos programes: Un navegador d'Internet i un processador de textos. Si el seu ordinador funciona amb Ubuntu, ja ve "de sèrie" amb l'excel·lent navegador Mozilla Firefox, i amb el paquet de programes d'oficina OpenOffice.org, que inclou el Writer com a processador de textos, i funciona d'allò més bé. En canvi, un ordinador corrent amb Windows Vista (l'actual versió del sistema operatiu), no inclou cap processador de textos professional. Ens trobem que hi ha una "mostra" de Microsoft Office que deixa de funcionar al poc d'utilitzar-la, i que ens demana diversos clics simplement per crear o obrir un document. Si volem que funcioni, hem de pagar centenars d'euros. No cal ni dir que a un usuari principiant li costa molt d'entendre per què el seu ordinador nou porta instal·lats programes que no pot utilitzar.
- A un usuari/ària que tot just comença li és igual aprendre el funcionament de l'escriptori de Windows que d'Ubuntu, no està condicionat per l'experiència amb versions anteriors de Windows, i tots dos funcionen de manera similar. Tot i així, troba més fàcil la classificació de programes en Ubuntu, on estan ordenats per categories (oficina, Internet...). En Windows Vista alguns tenen molts problemes en buscar els programes a la llista per obrir-los. Per exemple, si només volen obrir el Paint han de fer Botó Inici/Tots els programes/Accesoris/Buscar el paint entre una llarga llista.
- Un dels moments on els neòfits experimenten un major estrès és en veure quadres de diàleg emergents que no comprenen. Una de les crítiques més comunes a Windows Vista és l'excés de quadres de diàleg que llença. A una persona iniciada li pot semblar molest, però a una persona que li té por a l'ordinador se li pot fer tot un món. Freqüentment no sap què respondre al quadre de diàleg i el tanca, entrant en un bucle en el qual la màquina espera la seva resposta, i li torna a enviar el missatge demanant confirmació per fer quelcom. En Ubuntu la quantitat de quadres de diàleg es redueix notablement.
- A això se li sumen les constants actualitzacions, que sovint requereixen estar una mica a sobre de l'ordinador. El fet que arribi un Service Pack i l'usuari/ària l'accepti, implica que haurà d'estar uns 20 minuts més o menys pendent de la màquina, que s'haurà de reiniciar com a mínim un cop, i que si l'ordinador s'apaga durant el procés pot ser que després tingui problemes.
- La nostra màquina està en perill! Alguns dels missatges d'advertència que ens envia Windows són veritablement inquietants pels que no estan acostumats. Un simple canvi en la configuració de seguretat d'Internet Explorer, o una revisió/actualització pendent de Defender, per exemple, fan que apareguin missatges que poden espantar l'usuari. El simple fet de tenir un ordinador desconnectat d'Internet (cosa poc comuna en els usuaris avançats, però més habitual en els neòfits), farà que tinguem advertències de seguretat contínues. A Ubuntu directament no tindrem aquest problema.
És a dir, que el mite de que Windows és més fàcil per als nouvinguts digitals, queda com a mínim malmés. I si a això li sumem que els dos sistemes operatius poden conviure perfectament en una mateixa màquina de manera molt senzilla (si volem, Ubuntu s'instal·la automàticament en una partició del disc dur, sense cap esforç addicional), cada cop tenim menys excuses per utilitzar un sistema operatiu lliure!