El passat dilluns 13 de juliol, el Cercle Tecnològic de Catalunya, amb el suport de la Secretaria de Polítiques Digitals i la Secretaria de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, va organitzar la presentació dels resultats del Baròmetre TIC 2026. La divuitena edició de l’eina de referència per a l’estudi de l’àmbit tecnològic i de l’àmbit digital de Catalunya va recollir la percepció de més de 1.000 persones representants del sector català. L’esdeveniment va començar amb la benvinguda institucional, que va anar a càrrec de Joan Ramon Barrera, president del Cercle Tecnològic de Catalunya, Jordi Valls, quart tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, i Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. «El sector tecnològic mou l’economia del nostre país. Volem que les empreses continuïn creixent aquí, innovant aquí i consolidant-se aquí. La col·laboració entre l’àmbit públic i l’àmbit privat, entre empreses i institucions, farà que les coses avancin», va afirmar Barrera. «Barcelona és la capital tecnològica del sud d’Europa i, per tant, a les nostres mans, tenim responsabilitats i tenim oportunitats. El sector tecnològic és el més important de la ciutat i hem de fer perquè continuï creixent», va afegir Valls. «La capitalitat de Barcelona i la col·laboració entre ens públics i ens privats és una combinació perfecta. Hem de potenciar-ho de la mà de la confiança, la lleialtat i el compromís. Hem de generar riquesa arreu del país», va apuntar Sàmper.
Tot seguit, es van presentar els resultats del Baròmetre TIC 2026 de la mà de Jordi Meya, responsable de talent del Cercle Tecnològic de Catalunya, i Bea Abbad, directora corporativa i d’estratègia del Cercle Tecnològic de Catalunya. L’informe va confirmar que el sector tecnològic català ha assolit nous màxims històrics d’activitat, d’ocupació i de creixement econòmic. En concret, l’any 2025, es va situar en una previsió d’11.112 milions d’euros de valor afegit brut, el doble del que representava l’any 2015 (5.624 milions d’euros). En aquest sentit, el pes del sector tecnològic a Catalunya continua sent més elevat que al conjunt de l’estat. També, Barcelona es confirma com un pol d’atracció, concentrant més del 90% dels llocs de treball del sector tecnològic. Entre els principals reptes, el Baròmetre TIC 2026 situa la manca de cobertura de les vacants tecnològiques, concretament unes 1.690 vacants l’any 2025, la gran demanda de formacions professionals tecnològiques, una demanda de 3.539 places davant d’una oferta de 2.719 places l’any 2025, i la bretxa de gènere dins del sector tecnològic. Entre les tendències actuals, el Baròmetre TIC 2026 destaca la intel·ligència artificial, l’anàlisi de dades, les solucions de ciberseguretat, els serveis de computació en el núvol, l’automatització i la robòtica. Com a novetat, el Baròmetre TIC 2026 ha comptat amb tres grups focals amb la participació de professionals del sector tecnològic sobre intel·ligència artificial, bretxa de gènere i talent per a agregar una part qualitativa.
A continuació, es va dinamitzar una taula rodona sobre sobirania tecnològica amb Maria Galindo, secretària de Polítiques Digitals, Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Rosa Romà, presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center. «A Catalunya, tenim molts actius digitals i hem de tenir un control més gran d’aquests per aconseguir més resiliència, més continuïtat dels serveis, més confiança de la ciutadania i més seguretat al país. Hem de fer camí cap a una sobirania tecnològica més completa sense perdre la nostra capacitat de competir i de ser innovadors», va explicar Tort. «El gran repte és el talent digital. El sector creix, l’ocupació creix, però hi ha llocs de treball que no es cobreixen. La tecnologia avança tan ràpidament que és difícil aplicar aquests canvis a la formació. Calen noves competències, calen nous rols, i aquí entren amb determinació les microcredencials, la formació al llarg de la vida i la formació dins de les empreses», va exposar Galindo. «Cap país té una sobirania tecnològica total. Prefereixo optar per l’autonomia tecnològica, és a dir, tenir accés a aquelles tecnologies que necessitem. La supercomputació és un instrument que ha canviat les nostres vides i de la mà de la intel·ligència artificial està canviant el món», va comentar Valero. «No hi ha sobirania tecnològica sense sobirania cultural i sobirania lingüística. Les infraestructures són importants. També, ho són les informacions que contenen, la fiabilitat d’aquestes informacions. Hem d’aportar valor a la societat», va mencionar Romà. La taula rodona va posar el focus en Catalunya com a hub digital del sud d’Europa i el paper clau de la sobirania tecnològica, el talent digital, les tendències actuals i els reptes de futur. Seguidament, una actuació musical del grup Forms - String Quartet de Playmodes va proposar una barreja de música i tecnologia.
Finalment, Xavier Sellarès, director del Cercle Tecnològic de Catalunya, va tancar amb la cloenda institucional. «Són divuit anys fent aquest estudi. Vull agrair novament la vostra col·laboració per fer-ho possible. És un informe ple de rigor i professionalitat que recull les percepcions d’un miler d’empreses. Vosaltres ens heu dit com us va, què us preocupa i cap a on aneu. L’informe és un mirall de la vostra feina», va concloure Sellarès.
Per a més informació, es pot consultar el web oficial del Cercle Tecnològic de Catalunya.