L’aFFaC, alertada sobre aquesta tendència, l’any 2020 comença a fer pública la seva preocupació respecte la manca de regulació de l’ús de les eines digitals als centres educatius públics per tal de protegir a la comunitat educativa de les finalitats opaques i interessades de determinats agents privats. A més, demana que es valorin propostes ètiques i segures a alguns dels programes i eines digitals que, per ara, monopolitzen les corporacions tecnològiques. Entre aquestes propostes, s’hi troba el Pla de Digitalització Democràtica dels Centres Educatius en què l’aFFaC treballa, liderat per la plataforma Xnet i un grup de famílies promotores des de l’any 2019.
A partir dels resultats d’aquesta investigació, en què han participat més de 2.470 persones persones (80% dones, 19,4% homes i 0,6% no binari), que s’ha dut a terme amb la participació de la comunitat educativa de Catalunya (alumnat, professorat, direccions i famílies) i amb persones expertes en la temàtica, el projecte realitzarà sensibilització a escala nacional i internacional als actors polítics, acadèmics i socials amb competència i/o interès amb la temàtica, donant-los a conèixer els impactes que les plataformes BigTech poden tenir en la salvaguarda dels drets humans de la infància, així com donar-los-hi compte de la necessitat d’apostar per possibles alternatives que els sistemes educatius tenen al seu abast per protegir a l’alumnat.
Quines són les recomanacions?
• En l'àmbit de l'administració Educativa
És qui té la responsabilitat de promoure l’ús d’una o altra plataforma digital educativa als centres educatius. Per això,
es recomana el següent:
1) Regulació efectiva
- Regular i involucrar-se de manera activa en els processos de digitalització i ús de plataformes dels centres.
- Promoure l’ús de plataformes digitals educatives alternatives a les BigTech que garanteixin la sobirania digital.
- Aplicar i explicar les normatives que clarifiquen sobre qui resideix la protecció i la responsabilitat de gestió de les
dades.
2) Intervenció digital basada en el benestar, la privacitat i la igualtat de gènere
- Construir instàncies de diàleg entre les famílies, els centres educatius i l’administració educativa per la creació o
selecció de plataformes digitals educatives.
- Comptar amb el suport de les administracions especialitzades en digitalització per tal de desenvolupar les seves
intervencions.
- Equipar als centres amb els recursos humans especialitzats necessaris per portar a terme aquestes intervencions.
- Generar estratègies que desenvolupin les plataformes digitals dels centres educatius amb perspectiva de gènere, de
manera que el disseny dels seus productes i serveis no estigui realitzat predominantment per homes.
3) Conscienciació i alfabetització
- Promoure formacions a tots els actors de la comunitat educativa per tal que comprenguin el funcionament de les eines digitals i el seu abast més enllà de les aules.
- Desenvolupar campanyes que conscienciïn a la ciutadania sobre els processos que hi ha rere la plataformització de l’educació, especialment quan aquestes reforcen desigualtats de gènere i/o d’origen social.
- Realitzar formacions per tal que les escoles s’habilitin i enforteixin críticament l’alumnat per consolidar el seu rol de ciutadans/es digitals, i comprenguin les diferents implicacions de viure en la societat digital.
- Dotar el professorat de competències que les i els permetin una aplicació oportuna de les plataformes digitals educatives i siguin capaces de prendre decisions pedagògiques amb perspectiva crítica sobre els riscos i les conseqüències derivades de l’ús d’aquestes plataformes de les BigTech.
-Aquesta acció també cal que sigui implementada per les Universitats durant els processos de formació de pre i postgrau del professorat.
4) Auditoria dels processos de plataformització
- Auditar en clau de drets humans a les BigTech que operen a l’àmbit educatiu.
- Limitar les corporacions tecnològiques que operen als centres educatius mitjançant regulacions que els hi impedeixin
- Imposar les seves pròpies normes i límits.
- Reconèixer els organismes públics capaços de supervisar i monitoritzar l’ús de dades per part dels actors responsables.
• En l'àmbit de les Direccions dels centres educatius
Després de l’Administració, els equips directius són els actors amb major incidència en les decisions d’elecció i ús digi-
tals. Per tal que aquestes decisions siguin informades, col·lectives i conscients, es suggereix:
- Assistir a formacions i difondre materials al professorat sobre el procés de plataformització de les escoles.
- Conèixer plataformes digitals alternatives, més enllà de les comercials, així com promoure la formació del professorat per incentivar-ne el seu ús.
- Generar espais de participació on les comunitats educatives dels centres i l’Administració educativa decideixin sobre el procés d’elecció de les plataformes digitals educatives que utilitzaran.
- Prendre les decisions sobre l’ús de plataformes digitals amb la comunitat educativa -alumnat, professorat i famílies, de manera participativa i crítica, per tal que aquesta també sigui conscient de les seves implicacions.
• En l'àmbit del Professorat
El professorat respon a les decisions de l’equip directiu sobre la plataforma digital educativa principal a utilitzar, però també pren decisions constantment sobre l’ús de d’aquestes a l’aula. Per això, és important que s’impliquin als processos de decisió i investiguin sobre les afectacions que es deriven de l’ús d’aquestes plataformes digitals fent partícip l’alumnat. Per aconseguir-ho es suggereix:
- Participar a les formacions i revisar els materials per tal de conèixer les característiques de les plataformes que utilitzen, com n’és la privacitat, l’ús de les dades i les estratègies per a mantenir a les i els usuaris connectats.
- Promoure l’ús de plataformes digitals educatives sense finalitats comercials entre l’alumnat.
- Realitzar exercicis d’alfabetització digital crítica sobre l’ús de plataformes digitals educatives amb l’alumnat10 i, com a resultat, elaborar un catàleg d’eines amb classificació ètica i de privacitat.
- Vetllar perquè l’alumnat faci un ús crític de les plataformes digitals, sobretot en la reproducció d’estereotips discriminatoris (de gènere, origen, nivell socioeconòmic, entre d’altres).
- Desplegar estratègies per tal que l’ús d’aquestes plataformes no sigui desigual per raó del gènere de l’alumnat. Per exemple, aconseguint que a les assignatures tecnològiques optatives hi augmenti la presència de dones i d’altres gèneres.
- Analitzar amb perspectiva crítica les implicacions de les competències digitals evitant la seva limitació instrumental, per conèixer les implicacions de l’ús d’unes o altres alternatives sobre els drets de l’alumnat.
• En l'àmbit de l'Alumnat
- Accedir a informació i tenir disposició a sensibilitzar-se i formar-se des d’una perspectiva crítica sobre l’ús de tecnologies digitals, i sobre els riscos i conseqüències de l’ús de les plataformes digitals de les BigTech en el seu centre educatiu.
- Formar part de les decisions que es prenen en el centre educatiu sobre l’ús de les plataformes digitals educatives que el centre decideix utilitzar.
-Potenciar la creació d’espais digitals on participi l’alumnat que permetin el desenvolupament d’una identitat digital integral, més enllà del rol d’usuaris i consumidors.
• En l'àmbit Familiar
- Tenir disposició per conèixer i formar-se sobre els riscos i conseqüències de l’ús de les plataformes digitals de les BigTech en l’àmbit escolar.
- Formar part de les decisions que es prenen en el centre educatiu sobre l’ús de les plataformes digitals educatives a utilitzar.
• En l'àmbit de les BigTech
- Aplicar, des d’una visió integral dels drets de la infància, polítiques de protecció de dades i privacitat en els seus
serveis educatius, que siguin especialment garantistes amb aquests drets.
- Promoure i facilitar auditories per part dels Estats quan es tracti de serveis educatius que contenen dades de persones
menors d’edat.
- Promoure el rendiment de comptes i la transparència en relació a