Feministic és un espai audiovisual presentat per l’Ana Polo, periodista i humorista feminista. Et mostrem dos capítols dedicat al ciberfeminisme i els resultats dels darrers informes sobre violències masclistes en línia.

Hackfeminisme i ciberfeminisme
Hackfeminisme i ciberfeminisme. 2018. Tipus de lletra: Pexels. Llicència: BY-NC-SA.

"Us han comentat alguna vegada que el sector de les tecnologies no acaba de ser un latifundi precisament dominat per les dones?", explica Polo a un capítol de Feministic. El programa s'emet cada dilluns, en format monòleg i en clau d'humor, a FibraCAT TV. Segons dades de la UNIR a Catalunya només un 2% de dones treballa al sector tecnològic. D'aquestes, un 13% programen, un 7% treballen ciberseguretat i un 17% en videojocs. "Tot això amb la seva corresponent bretxa salarial d'un 9% de guarnició", afirma la humorista.

Una mica d'història: Hackfeminisme i ciberfeminisme

En la dècada de 1980, la tecnologia informàtica estava dominada per homes: era una eina feta per homes i per a homes. Va ser aquí on es va començar a fer servir el concepte ciberfeminisme i les ciberfeministes es van preguntar: podem usar la tecnologia per a hackear els codis del patriarcat? Podem escapar de les violències en línia? Va ser la teòrica feminista Donna Haraway en el seu famós assaig "A Cíborg Manifesto", a principis dels vuitanta, qui va imaginar un futur per al feminisme i va proposar al cíborg com el líder d'un nou ordre mundial: part humà i part màquina, el cíborg va desafiar els prejudicis racials i patriarcals.

Per altra banda, la teòrica cultural Sadie Plant, considerada per a algunes persones la mare del ciberfeminisme, ha argumentat que els homes han perdut molt amb les noves tècniques del ciberespai i l'era digital. Les dones són més poderoses en la intersecció de "la naturalesa i l'artifici", argumenta Plant en el seu assaig Ceros y unos (Errata Naturae). En la seva opinió, prosperem utilitzant cosmètics i adorns artificials, enfortint a la perfecció la integració d'aquestes tecnologies en les nostres identitats, teixim xarxes, convertint-nos en una xarxa en si mateixa.
 
Iniciatives ciberfeministes



Al capítol "Hackfeminisme i ciberfeminisme", Ana Polo explica diferents iniciatives ciberfeministes com les Editatones de la Wikipèdia, maratons per fer edició, creació i millora dels articles de Wikipedia amb fonts fiables i verificables sobre una temàtica determinada per trencar la bretxa de gènere existent en Wikipedia. A més, també podem conèixer la campanya Ciberseguras, un espai que reuneix molts recursos i eines per a aprendre més sobre Internet i seguretat digital des d'una perspectiva feminista. Pots trobar-ne més a aquest apartat específic del nostre blog Dones TIC.
 
Investigacions feministes sobre violències masclistes en línia



L'informe “Les Violències de Gènere en línia”, desenvolupat el 2020 per la jurista feminista Laia Serra i la revista Pikara Magazine, amb el suport de Calala Fons de Dones, APC i Front Line Defenders, investiga les violències masclistes contra les activistes en línia des d'una perspectiva interseccional que té en compte altres eixos identitaris essencials per a fer un abordatge crític inclusiu sense deixar a ningú enrere. Es basa en aquesta enquesta que el 2019 va realitzar la col·lectiva Donestech.

Segons dades recollides a l'enquesta, un 98,2% de les dones en presència pública a internet ha patit violències masclistes en línia. Segons l'estudi, hi ha tres tipus d'atacs que les dones i identitats no binàries poden rebre a la xarxa: atacs pel fet de ser llegida com a dona; parelles o exparelles i violència sexual. El capítol de Feministic: "Consells per combatre el masclisme digital", l'Ana Polo fa un resum.