El document analitza l'evolució de l'ús del llenguatge audiovisual en l'ensenyament a Espanya i conclou que la xifra és millorable, donat que la qualificació adequada seria "ocasionalment" i que "hi ha més voluntarisme que sistema". És a dir, que quan es fa servir, "és més per la decisió autònoma del professorat que per que hi hagi factors que indueixin a la seva ús".
Una altra dada de l'informe reflecteix que el major ús correspon als professors de Secundària, amb una diferència d'entorn a 10 punts respecte als de primària. Dels continguts audiovisuals que es fan servir a classe, un 75% dels professors utilitza els específicament educatius, mentre que els documentals són utilitzats per un 70% dels docents, molt per sobre dels cinematogràfics (37%) i d'animació (34%).
L'origen d'aquests continguts és bàsicament de Estats Units (38%), Espanya (37,6%) i de la resta d'Europa (23,2%). A més, només un 12% dels docents prefereix l'ús de produccions en versió original i amb subtítols.
Segons l'estudi, el poc ús de l'audiovisual no poden de atribuir-se a la manca de recursos tecnològics. "La infraestructura dels centres és ben valorada pel professorat i no s'aprecien queixes sobre deficiències"; de fet, fins i tot "hi ha un cert sentiment de satisfacció". Així, per al 60% dels professors, l'equipament de les seves escoles és "bo", un 22% ho qualifica de "molt bo" i només un 4% d'”excel·lent". A l'altre extrem, només un 2% dels docents considera que l'equipament és "molt deficient" i un 15%" deficient. La majoria dels professors enquestats té accés a projectors (93%), pantalles (89%), reproductors de DVD (80%) i connexió a Internet (76%).