Des de finals del segle XX hem assistit a la proliferació de noves formes d’organització del treball, vinculades i impulsades per una tecnologia que s’ha consolidat de forma paral·lela.
Més recentment, ha arribat una nova pràctica que vol anar més enllà i que es basa en la filosofia del “Co”: compartir coneixement, col·laborar i establir sinergies, crear aliances empresarials i cooperar per competir. És el coworking, una forma de treballar on els professionals troben noves oportunitats de créixer personal i professionalment.
Aquesta fórmula permet els treballadors autònoms o emprenedors compartir despeses d’establiment (lloguers, etc.), disposar de la infraestructura material per atendre els seus clients i, alhora, superar l’aïllament i evitar les distraccions que suposa treballar des de casa (teletreball) i ampliar i gaudir d’una xarxa de contactes professionals, amb els quals poden mantenir una relació més directa.
El coworking és encara una activitat incipient i poc coneguda a Catalunya, tot i que té unes enormes perspectives de futur. Durant els darrers 4 o 5 anys s’hi han obert multitud d‘espais, més o menys dinamitzats, alguns d’especialitzats en sectors professionals (majoritàriament l’arquitectura, la producció audiovisual, les arts plàstiques i la salut), on una majoria de població estrangera desenvolupa la seva activitat empresarial, alhora que s’integra en una comunitat i gaudeix del bon clima i l’atractiu turístic i cultural de la ciutat.
El coworking o cotreball no ha aparegut de manera espontània i desvinculada de la realitat econòmica actual, sinó que el podem considerar una evolució d'altres experiències ja consolidades com el teletreball, molt centrat en el treballador i amb un cert risc d'isolament; els hotels d'empreses, adreçats a oferir els mínims serveis per a una incipient activitat empresarial, i els vivers d'empreses, que donen una empenta definitiva a un projecte empresarial amb clares opcions de creixement.
Aquestes noves formes d’organització del treball no serien possibles sense la irrupció i consolidació de les moltes i noves possibilitats que ens ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). En aquest sentit, cal destacar els avantatges de les eines de treball compartit, la millor qualitat de les xarxes de telecomunicacions i la irrupció de solucions lligades al concepte de mobilitat, com ara:
- L'anomenat “Núvol” i tot el que comporta.
- La consolidació de maquinari mòbil com les tauletes, els telèfons intel·ligents, els portàtils lleugers, etc.
Aquesta nova realitat ens ha de fer reflexionar, per analitzar el seu efecte sobre l’activitat econòmica i veure com afecta les regles del joc establertes. Els nous usos de la tecnologia suposen una revolució que impregna totes les capes de la nostra societat i, en concret, la que en aquests moments podem considerar més sensible: la qual afecta el món del treball. Cal veure aquesta irrupció com una oportunitat per a tots aquells professionals que tenen les TIC com a eix del seu treball.
Cal, doncs, analitzar des de tots els nivells aquest fenomen i facilitar la seva consolidació, donant sortida a moltes iniciatives que, per innovadores, no acaben de trobar l’encaix en les encara rígides estructures econòmiques actuals.
El creixement i consolidació d’aquesta nova modalitat de treball no ens han de passar desapercebut. Pot ser un instrument més per a la reactivació econòmica del país, en tant que permet als professionals amb esperit emprenedor fer realitat el seu projecte amb les mínimes despeses d’establiment i en un entorn de treball col·laboratiu.
(Article publicat per Ricard Faura i Homedes, cap del Servei de Societat del Coneixement de la DGTSI, a Tecnonews).