Abans de ser dinamitzador del Punt, vas rodar pel món amb càmera en mà?
Sí, he treballat com a videògraf per la Sexta a Barcelona i per TV3 a la corresponsalia de Washington. També com a freelance publicava fotografies a diferents mitjans en els viatges que vaig fer a Vietnam, Rússia, els Balcans, Mèxic i Egipte.
«Em vaig apropar al Punt Òmnia per fer un reportatge fotogràfic i em van atrapar els seus projectes»
I què et porta a reconvertir-te?
Va ser casual. Tot va començar quan tenia dos mesos d'impàs mentre esperava a marxar a Washington per treballar. Arran d'una jornada vaig conèixer a l'antic dinamitzador d'aquest Punt, en David, i el projecte I love la Mina. Li vaig proposar fer un reportatge fotogràfic del barri. I a partir d'aquí s'inicia una relació més estreta amb el David i em va donar l'oportunitat de conèixer tot el que es feia al Punt Òmnia a la PES La Mina.
Seguidament, després de tornar de Washington, vam reprendre aquestes col·laboracions i vaig entrar a formar part del que s’anomena el Consell Editorial del desdelamina.net. És un mitjà de comunicació comunitari del barri de La Mina i just ha celebrat el seu vintè aniversari! Des del 2016 estava vinculat al projecte del Punt Òmnia, però fa dos anys el dinamitzador ho va deixar i em van animar a presentar-m’hi. A mi en aquell moment em va agradar la idea i vaig dir doncs vinga intentem-ho! I aquí hi soc!
Ara com a dinamitzador, quines són les grans bretxes digitals que detectes?
Segons la meva experiència, sense cap diagnòstic a la mà, en general, podem dir que la bretxa d’accés està superada, molts usuaris tenen un punt de connexió. Però evidenciem que ho fan directament al mòbil i s’han saltat l’ús a través de l’ordinador. El que hem detectat i cal treballar és educar en la utilització dels dispositius de manera responsable.
Quin tipus d'usuari s’apropa al Punt Òmnia?
Aquest Punt Òmnia està dins la Plataforma d'Educació Social que Salesians Sant Jordi té a La Mina. Això ens dona l'oportunitat de treballar molt directament i fàcilment amb col·lectius que ja estan vinculats a aquesta entitat i a aquest centre d'educació social. Tenim grups d'infants i de joves, que venen al centre obert a l'estudi a fer altres tipus d'activitats i com a complement passen en algun moment pel nostre Punt. També tenim un usuari que no està vinculat a l'entitat, d'una edat més avançada. I la franja d’edat de més de 30 anys ens arriba a través dels cursos que fem del Servei d’Ocupació de Catalunya.
A la societat tot està connectat amb la tecnologia, per tant, hi ha moltes oportunitats per treballar els conceptes TIC. El nostre objectiu particular ha de ser estar atents i oberts per detectar-les.
Quins són els vostres objectius tenint en compte els reptes de la zona?
Els Punt Òmnia compartim un mateix objectiu: reduir les bretxes digitals. A la societat tot està connectat amb la tecnologia, per tant, hi ha moltes oportunitats per treballar els conceptes TIC. El nostre objectiu particular ha de ser estar atents i oberts a les diferents oportunitats que se'ns puguin presentar ja sigui fent cursos aquí, sortint nosaltres a buscar la gent, coneixent les activitats dels instituts propers o posant la impressora 3D a disposició del barri. En resum, col·laborar amb les entitats i col·lectius del territori per donar un cop de mà i ajudar a reduir la bretxa digital.
Com us convertiu en guanyadors en la competició espanyola de robòtica educativa VEX IQ 2023?
La història comença amb l'antic dinamitzador que obre una relació amb la Universitat Politècnica de Catalunya que està a prop. Quan la institució aposta per la robòtica educativa engega un programa social en el que participen escoles i centres educatius. Per una banda, la UPC proporciona el material inicial amb el qual es pot començar aquests kits de robot per iniciar el disseny del robot, etc. i per l'altra, un acompanyament dels estudiants de la universitat que es converteixen en voluntaris en els centres i això té un valor immens! Els joves tenen un referent una mica més gran que ells i, per tant, és fàcil que es generi admiració i complicitat. Un altre aspecte important del projecte és que cada setmana anem a la UPC a entrenar. Moltes vegades entrar a la universitat intimida, però aquesta aproximació trenca barreres i escurça distàncies amb aquests adolescents.
El nostre objectiu principal és fer equip i ensenyar a fer un robot, si guanyem o no guanyem és totalment secundari. Però aquest any vam tenir una sorpresa: vam optimitzar i simplificar tant el nostre robot que va funcionar a la perfecció mentre que la resta de robots més sofisticats donaven molts problemes. I vam guanyar contra tot pronòstic! Va ser molt màgic, no ens ho creiem, perquè normalment el nostre èxit era no ser els últims.
Què és el que més t'agrada de la tasca com a dinamitzador?
El que més m'atrau és captar les oportunitats. Estar atent el que passa en el barri, a les possibles necessitats i respondre de la millor manera que creiem. Personalment, jo crec que tots ens emportem el mateix, que és la relació amb les nostres usuàries. Compartir experiències, compartir vivències, veure progressos, tot això és molt, molt, molt enriquidor!