La Fundació Ferrer i Guàrdia va presentar els principals resultats de les darreres recerques sobre els drets digitals a la infància, l’adolescència i la joventut des d’una perspectiva de gènere. Sota el títol ‘Connectades amb drets: joves, gènere i violències en l’entorn digital’, el passat dimarts 7 de juliol, a la sala d’actes del Centre Cultural La Casa Elizalde, la jornada va reflexionar sobre els vincles entre els drets digitals, la perspectiva de gènere i les violències digitals. En primer lloc, Hungria Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, va donar la benvinguda oficial. «Actualment, hi ha dos extrems: les persones que demonitzen la tecnologia i volen tancar infants, adolescents i joves en una bombolla analògica i les persones que pensen que com les persones menors són nadiues digitals saben com protegir-se. La realitat és molt més complexa. Davant d’aquesta situació, per mi, hi ha unes paraules claus: acompanyament, educatiu i no culpabilitzador», va dir Panadero.
Tot seguit, Sandra Gómez, coordinadora de projectes de la Fundació Ferrer i Guàrdia, va compartir els principals resultats. «Sovint, caiem en l’error de pensar que Internet és igual per a tothom, que Internet és un espai neutral. Les desigualtats es reprodueixen, s’amplifiquen i es transformen dins del món digital», va afirmar Gómez. «Les desigualtats són estructurals. A l’entorn digital, només adopten noves formes. No podem abordar un problema estructural amb respostes individuals, perquè estem obviant les responsabilitats de les institucions, dels poders públics i de les grans empreses i les alternatives del món comunitari», va afegir Gómez. A continuació, es van dinamitzar dues taules de debat amb persones expertes. La primera es va centrar en els drets digitals des d’una perspectiva de gènere interseccional i va comptar amb la participació d’Ona Lorda Roure, responsable de polítiques d’infància de Save the Children Catalunya, Marina Amores, periodista, escriptora i realitzadora especialitzada en videojocs i perspectiva de gènere, Daniel Sosa, tècnic de projectes de la Fundació Ferrer i Guàrdia, i Patricia Celi, investigadora de la Fundació Ferrer i Guàrdia. «Cal tenir en compte les desigualtats que travessen els nois i les noies, perquè no totes les adolescències són iguals, i apel·lar a la responsabilitat de les plataformes. L’interès de la persona menor ha de ser la prioritat», va explicar Lorda. «Malauradament, les dones són llegides com unes intruses dins del món dels videojocs, però la realitat és que les dones, les noies i les nenes juguen a videojocs. De fet, les investigacions mostren que les nenes que juguen a videojocs mostren més predisposició a cursar carreres tecnològiques», va apuntar Amores. «Quan la responsabilitat cau directament en l’infant, l’adolescent o el jove, s’obvien les responsabilitats prèvies, és a dir, la responsabilitat de qui l’acompanya o la responsabilitat de qui dissenya aquests entorns», va puntualitzar Sosa.
La segona es van centrar en les violències dins de l’entorn digital i va comptar amb la participació d’Alev Coban, educadora de mitjans polítics de Mediale Pfade Berlín, Selene Garcia Sanagustín, coordinadora de l’àrea de formació i sensibilització a persones professionals de la cooperativa Candela Acció Comunitària i Feminista, Olga Jiménez Palau, directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes de la Generalitat de Catalunya, i Marta Fullola, investigadora de la Fundació Ferrer i Guàrdia. «Hem volgut analitzar l’antifeminisme que es desprèn a TikTok. Hem analitzat els vídeos de manera conjunta i hem vist textos, imatges, músiques, emojis i, finalment, un nivell més profund: el nivell emocional», va comentar Coban. «La prevenció ha d’anar a l’arrel del problema i l’arrel és el masclisme. Hem de traslladar el focus de joves, pantalles i sexualitat a mirada adultista, capitalisme i violències masclistes», va exposar Garcia. «La legislació és vital i la legislació catalana inclou les violències masclistes digitals. També, calen actuacions coordinades entre administracions, empreses, entitats i ciutadania», va manifestar Jiménez. En darrer lloc, Sandra Gómez, coordinadora de projectes de la Fundació Ferrer i Guàrdia, va fer la cloenda oficial. «Els drets digitals són participació. Els drets digitals són educació. Els drets digitals són democràcia. Així doncs, no podem continuar abordant els drets digitals com un fet individual, ha de ser una responsabilitat compartida. Calen plataformes responsables, calen administracions responsables i sobretot calen entorns digitals segurs, inclusius i democràtics. Hem d’escoltar infants, adolescents i joves i fer-les part de les decisions i de les actuacions», va cloure Gómez.