Una quinzena de persones membres de la Xarxa Punt TIC han participat en la nova trobada virtual i han parlat del club de videojocs ‘Play Utopia’ del Casal de Barri Besòs de Barcelona.

Imatge de trobada virtual
Imatge de trobada virtual. 2026. Tipus de lletra: Xarxa Punt TIC. Llicència: Tots els drets reservats.

El passat dimarts 24 de febrer, la Xarxa Punt TIC va viure la segona trobada virtual de l’any 2026. La nova sessió en línia va posar el focus en els videojocs com a eina educativa transformadora i va comptar amb una quinzena de persones participants, entre elles, en Kevin Marín Rubio, investigador predoctoral a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Format com a mestre i professor, amb estudis en filosofia, el seu treball a l’educació formal, a l’educació informal i a la dinamització cultural ha estat sempre estretament vinculat amb la pedagogia crítica i amb la promoció de la reflexió sobre les estructures. En primer lloc, els Punt TIC van parlar de les seves experiències amb els videojocs, com, per exemple, de la mà de la iniciativa ‘Ficció Digital’ que està impulsada per Lucas Ramada Prieto i que porten a terme algunes biblioteques municipals al territori. Tot seguit, Marín va presentar la seva investigació al voltant del club de videojocs ‘Play Utopia’ que es desenvolupa al Casal de Barri Besòs de Barcelona i que va començar el seu recorregut l’any 2023 amb el suport de la Taula Jove i els serveis de dinamització juvenil del barri. El club de videojocs ‘Play Utopia’ compta amb tres temporades amb grups estables, quatre educadores i una trentena de joves participants de 12 a 20 anys. Setmanalment, nois i noies juguen, debaten i reflexionen sobre temàtiques d’interès. El gran objectiu del club de videojocs és crear imaginaris de futurs que siguin desitjables, obrint espais de crítica, apropiant-se del videojoc com a mitjà cultural i impulsant l’acció transformadora. Marín va plantejar la importància d’entrar a la conversa amb el jovent, perquè si no és el mercat qui entra en aquesta conversa amb propostes addictives i opcions violentes.

Marín va puntualitzar que cal oferir alternatives crítiques que posi el focus en futurs utòpics i no en futurs distòpics. Així mateix, Marín va recomanar començar amb videojocs que estiguin a prop del bagatge lúdic dels nois i de les noies i, a poc a poc, anar introduint altres possibilitats. En aquest sentit, Marín va proposar alguns exemples de videojocs d’interès, com, per exemple, ‘Papers, Please’ per a parlar de les migracions i del racisme, ‘Every day the same dream’ per a tractar les expectatives laborals, ‘Unpacking’ per a abordar la qüestió de gènere, ‘Everything’ per a veure la vida des d’altres perspectives, o ‘Townscaper’ per a plantejar les classes socials i el futur de les comunitats. Marín va destacar el paper de la persona educadora per a conduir la sessió amb el jovent i va ressaltar que els videojocs són disparadors de conflictes i eines per a introduir els temes. La trobada virtual va finalitzar amb un torn obert de dubtes i reflexions, on les persones dinamitzadores van poder preguntar per les possibilitats dels videojocs dins del sistema Linux, algunes recomanacions per al Dia Internacional de les Dones o la riquesa de crear clubs que barregin persones adultes i persones menors.