Què és el Programari Lliure?
El Programari Lliure (en anglès Open Source) és aquell programari que té el codi font obert i està a lliure disposició per a la comunitat. Això què vol dir? Que qualsevol persona desenvolupadora de programari pot agafar aquesta eina i millorar-la, canviar-la o adaptar-la a les seves necessitats sempre que respecti la font original. Tracta de fomentar l'ús de protocols i estandarditzacions obertes davant de les privades. Potser el millor exemple de Programari Lliure seria el sistema operatiu GNU/Linux.
Això es tradueix a una filosofia pròpia fonamentada en comunitats de desenvolupament que generen projectes, tant de manera altruista com comercial, però sempre amb un fort component de treball cooperatiu en el qual un producte final és fruit de la col·laboració continuada en el temps de moltes persones.
Les quatre veritats del Programari Lliure
Les quatre llibertats del programari lliure són les següents:
- Llibertat per a executar el programa amb qualsevol propòsit
- Llibertat d'estudiar com funciona el programa i modificar-lo
- Llibertat de distribuir còpies per a ajudar al seu proïsme
- Llibertat de distribuir còpies de les versions modificades a tercers
Mentides i veritats sobre el Programari Lliure
“Programari Lliure significa programari gratis o que no tenen llicència”: MENTIDA
Existeix un programari lliure que no és gratuït, i no per això deixa de ser Programari Lliure. Un exemple clar d'això és la distribució de GNU/Linux anomenada Xarxa Hat, que no és gratuïta però si és Programari Lliure.
“Els sistemes operatius que es distribueixen com a programari lliure (GNU/Linux, FreeBSD, etc.) encara no compten amb controladors (drivers) per a tot el maquinari existent”: VERITAT
En l'actualitat hi ha fabricants de maquinari que només desenvolupen controladors dels seus dispositius per als sistemes operatius Windows i MacOS, i no publiquen les especificacions tècniques del producte impedint amb això que la comunitat de persones usuàries i desenvolupadores d'altres sistemes operatius com GNU/Linux puguin desenvolupar el controlador perquè aquest maquinari funcioni en aquests sistemes operatius.
Afortunadament hi ha cada vegada més fabricants que si desenvolupen un controlador del seu maquinari per a altres sistemes operatius, a més de Windows i MacOS, o que almenys, publiquen les especificacions tècniques i alguns fins i tot fan costat a la comunitat d'usuaris/desenvolupadors d'altres sistemes operatius com GNU/Linux.
“El Programari Lliure és difícil d'utilitzar”: MENTIDA
Això no és cert. El programari lliure no és difícil d'usar, només cal deixar la por al canvi. Hi ha tantes versions amigables per aquí que qualsevol persona podria aprendre a usar-les en uns minuts. No han ni d'obrir una terminal mai en la seva vida, la tan temuda i malentesa terminal.
L'escriptori està dominat per sistemes operatius privatius com Windows i MacOS: VERITAT
Les distribucions GNU/Linux encara no han aconseguit una quota d'instal·lacions en quan a ordinadors més altes o iguals que els sistemes privatius Windows i MacOS però en els servidors (que és sobre els quals funciona Internet per exemple) els sistemes operatius tipus Unix (de programari lliure9 dominen de manera indiscutible i aclaparadora.
“No hi ha virus en GNU/Linux”: MENTIDA
Si existeixen virus en GNU/Linux, com el Malware Alaeda i Linux Virus però la possibilitat que una persona usuària que utilitza GNU/Linux en el seu ordinador d'escriptori s'infecti amb un virus és molt baixa.
“El programari privatiu és de millor qualitat que el programari lliure”: MENTIDA
Si trieu el programari privatiu, no us heu de preocupar de contribuir amb els canvis a una comunitat. Amb el codi obert, s’espera que si solucioneu un error o feu una millora, torneu a aportar el vostre codi a la comunitat que us pot ajudar a provar-lo i mantenir-lo al llarg del temps. Amb el codi tancat, mai no heu d'aportar res a ningú.
El programari lliure sempre troba la manera d’arreglar, corregir, millorar, millorar, refactoritzar, actualitzar o reescriure alguna cosa.
Vols més informació? Aquí tens aquest recull d'eines i serveis de codi obert.