La Comissió Europea presenta la proposta de reforma de la legislació en telecomunicacions que s'encara a la creació d'un mercat únic europeu de les telecomunicacions.
La Comissió Europea presentarà, avui a la tarda, la proposta de reforma de la legislació de les telecomunicacions. No se'n sabran els detalls fins que no s'hagi presentat però la comissionada per a la Societat de la Informació, Viviane Reding (foto), ja va presentar les línies mestres de la reforma en un discurs (pdf) a la reunió del Grup de Reguladors Europeus que es va fer el mes passat a Atenes i s'encara a la creació d'un mercat únic europeu de les telecomunicacions.
La reforma, que haurà d'aprovar el Parlament Europeu, no es farà efectiva fins el 2010 però preveu canvis importants respecte a la situació actual. Un dels principals aspectes de canvi és la proposta de crear un sol mercat de telecomunicacions europeus en què les empreses puguin competir lliurement entre si. Segons Reading es tractaria d'un sol mercat de cinc-cents milions de consumidors i afavorira els serveis transfronterers entre els països europeus i l'augment de la competitivitat i la innovació. Per tal de gestionar aquest mercat únic la reforma preveu la creació d'un regulador europeu, tot i que Reading assegura que no es minarà la independència dels reguladors estatals, sinó que s'enfortirà.
Separació d'Infraestructures i serveis
Però la reforma encapçalada per Viviane Reading va encara més enllà i es mostra favorable de posar a la disposició de les entitats reguladores del sector una nova eina que ja s'ha provat amb èxit al Regne Unit: la separació funcional entre el negoci de les infrastructures i el dels serveis. Segons Reading, ara hi ha més competència però la major part del marcat continua en mans de les operadores hereves de les xarxes de comunicacions estatals, com Telefónica o France Télécom i les operadores alternatives amb xarxa pròpia queden molt enrere; als països més ben situats arriben a copar el 20% del mercat d'accés directe.
Així doncs, no es tractaria d'imposar la separació funcional a tots els països de la Unió, sinó de posar-la a la disposició dels que la necessitin. La separació faria que hi hagués una barrera clara entre els negocis de provisió de serveis a l'usuari final i el lloguer de la xarxa de telecomunicacions a d'altres empreses de serveis sense xarxa pròpia. Regulada per l'ens estatal corresponent, la separació hauria de garantir la igualtat de possibilitats per accedir a les infrastructures de totes les empreses que oferissin serveis i afavoriria la competència.
Aquest aspecte és clau, sobretot, de cara al desenvolupament de les xarxes de nova generació que han de dur els serveis de telecomunicacions i connexió a internet de gran velocitat a la majoria de la població europea els propers anys. Es tracta, per exemple, del desplegament de les xarxes de fibra òptica fins a la llar, capaces d'assolir velocitats simètriques de 100 Mbps.