L'article original, en anglès, el trobareu en aquest enllaç. A continuació teniu la traducció al català.
Divendres passat, vaig assistir a la primera reunió d'experts sobre el futur dels telecentres, celebrada a Barcelona el 13 i 14 de maig. Si voleu veure els meus tweets, si us plau visiteu twitter.com/tc_europe. I si voleu tweets en espanyol es poden trobar al hashtag #futurotelecentros.
La reunió va ser organitzada per Juan Francisco Delgado, membre de la junta de Telecentres d'Europa (Telecentre Europe), qui també és president de l'Associació Espanyola de la Comunitat de Xarxes de Telecentres (Asociación Comunidad de Redes de Telecentros). El propòsit va ser elaborar una proposta que servís per a la transformació dels telecentres en "Centres d'Innovació Social".
Envoltada d'experts espanyols de la Generalitat de Catalunya i la Junta d'Andalusia, i2cat, Citilab, Fundació Esplai i de xarxes de telecentres de les regions de Navarra, País Basc i Astúries, la trobada no podia sinó despertar el meu interès, i això és el que va passar!
Primera reunió d'experts sobre el futur dels telecentres - Fotografia de Rodrigo Zardoya
Els telecentres i la Innovació social lliure (Open Social Innovation)
"En temps de crisi, podria ser més fàcil crear un treball que trobar-lo" és el lema del projecte de Citilab-Cornellà LaborLab, destinat a fomentar la innovació en les estratègies d'ocupació. L'objectiu és guiar la gent en la creació d'un "projectum vitae" en lloc d'ajudar-los a escriure un "Currículum", que sembla ser una pèrdua de temps en la situació actual d'alta desocupació que està patint un país com Espanya.
És un exemple de bones pràctiques que il·lustra com els telecentres poden passar a ser "Centres d'Innovació Social", basant-se en el model de Living Labs per a la innovació tecnològica.
Igual que en el programari de codi obert, la llibertat ha de ser la clau per a aquest nou model d'innovació social. En una entrevista en vídeo realitzada pel Citilab, Mitchell Baker, president de la Mozilla Foundation explica el que significa la innovació oberta: "Si tu tries un model d'Innovació Oberta per a la teva creació, podries fer ús de les coses que s'han fet, i crear un resultat que posa la innovació a l'abast d'altres i de manera fàcil d'utilitzar".
La idea de crear un “projectum” en lloc d'un “currículum” ha guanyat molt d'entusiasme entre els participants i la comunitat que estava seguint els tweets, però Isidre Bermudez va plantejar si realment és realista pensar que la implantació d'un esperit d'iniciativa empresarial pot aportar una solució per a totes les persones socialment excloses que visiten els nostres telecentres avui. Quin podria ser, per exemple, el “projectum” d'una dona gran després d'un curs de coneixements bàsics d'informàtica? El director del LaborLab, Jordi Coloborans, respon: "No només es concentra en els empresaris que vulguin assumir un risc, també es poden crear llocs de treball per a la classe treballadora. Un 'projectum' respon a la pregunta: Quina és la feina t'agradaria fer? Potser aquesta dona voldria convertir-se en una facilitadora del telecentre?".
Nous reptes, noves habilitats
En una societat on la innovació esdevé tan essencial, tenir els coneixements necessaris per crear el teu propi lloc de treball comença a ser tan important com saber llegir i escriure (alfabetització) i saber utilitzar un ordinador (alfabetització digital). El terme “alfabetització innovació” es va posar en marxa i també un nou paper dels telecentres per a convertir-se en Centres d'Innovació Social que fomentin el talent i eduquin en les tècniques de la iniciativa empresarial i la innovació en edats primerenques.
Però avançar cap als centres d'innovació social no només s'ha de centrar en la innovació en les estratègies d'ocupació, també han de fer un canvi els llocs de treball actual. Un nou rol per als telecentres podria ser ajudar a "traduir" l'ús de les TIC als agricultors, pescadors, etc. i convertir-los en “tecnofarmers”, “tecnofishermen”, etc.
Una altra idea és saltar sobre el creixement del turisme cultural i crear una fusió dels punt d'informació turística local amb el telecentre local per crear un intercanvi cultural i de coneixements entre els/les turistes (tant nacionals com internacionals) i la comunitat local.
Els nous rols dels telecentres, per descomptat, creen noves necessitats de capacitació dels facilitadors/ores de telecentres, sobretot perquè els nous rols semblen allunyar-se d'un epicentre purament tecnològica avançant cap als rols que poden ser més ben realitzats per sociòlegs, antropòlegs o filòsofs que pels especialistes en TIC. I hem de tenir en compte que l'augment de la demanda de formar-se pot trobar certa resistència de faciltadors que ja se senten sobrecarregats per la combinació actual de rols (identificant al facilitador com a un superhome / dona, fenomen).
Una altra nova i important funció per als telecentres és convertir-se en un proveïdor de candidats que s'ajustin als nous perfils professionals que estan sorgint i per als quals les empreses no troben suficients candidats adequats. Els telecentres han d'ajudar a les empreses a identificar les seves necessitats i capacitar les persones en aquestes necessitats. Un exemple són nous llocs de treball que apareixen al voltant del web 2.0 a les àrees de màrqueting, relacions públiques i publicitat (que descriu Cristina Aced en el llibre espanyol "Perfils professionals 2.0").
Aquest és un tema en què vaig entrar en joc i vaig compartir l'experiència de la meva pròpia organització (Eclèctica DV), i com a través dels nostres cursos sobre aplicacions web 2.0 ens trobem amb un munt de professionals independents, artistes i petites organitzacions sense ànim de lucre amb una gran demanda de formació sobre l'ús del Web 2.0 per ser més eficients i per a representar i promoure's ells mateixos en línia.
El canvi a 'alfabetització web 2.0' ja ha estat adoptat pel Citilab també, a fi d'evitar la pèrdua de visitants que sentien haver-se convertit en "analfabets digitals". La idea de formar autònoms en les noves eines web 2.0 és important, ja que aquestes són les persones que podrien convertir-se en actors clau per a la innovació i la creació d'ocupació. També sembla ser una baula perduda entre les petites empreses i els telecentres: hem de treballar en aquest baula perduda, potser oferint serveis de formació sobre demanda o fins i tot serveis com ara l'assessorament fiscal.
Conclusions i el paper dels telecentres d'Europa
No s'ha de separar la innovació social de la innovació tecnològica, i no deixar la innovació en mans d'experts en innovació tecnològica únicament. La cultura de la innovació ha de ser oberta a través d'eines TIC, ja que permeten la innovació de base en lloc de tenir un enfocament de dalt a baix només. És per això que els telecentres han de passar de centres de tecnologia i formació per la comunitat, a ser Laboratoris de vida en societat (LivinLabs), seguint el model de la Comissió Europea per a Associacions públiques i privades de persones (Public-Private-People Partnerships - PPPP) per a la innovació oberta dirigida als usuaris.
A mesura que la xarxa europea de telecentres, Telecentre Europe, ha d'assumir el paper de connectar i compartir coneixements amb la Xarxa Europea de Living Labs (European Network of Living Labs - ENoLL). També podrien participar juntament amb els quatre directius espanyols de la xarxa de telecentres que participaran i compartiran les metodologies de Living Labs a Europa durant el Living Lab Summer School 2011 que es durà a terme al Citilab de Barcelona.
Per concloure, algunes observacions que es van plantejar al final de la reunió:
- És difícil inventar un model per al futur dels telecentres: molts d'ells s'adapten com camaleons al seu entorn social.
- Els polítics demanen contínuament l'impacte dels telecentres - però quin seria el cost social de no tenir-los?
- És sempre la mateixa qüestió política: per què hi ha els telecentres si el mercat pot oferir el mateix que hi tenim? La creació d'igualtat d'oportunitats ha de ser sempre la resposta aquí!