La pandèmia de la COVID-19 està revelant vulnerabilitats de gènere en tota la societat. Aquest fet podria invertir dècades de progrés en la participació de la dona en el mercat laboral i en els seus ingressos.
Els anàlisi recents assenyalen que les dones del Regne Unit i els Estats Units, per exemple, tenen més probabilitats que els homes d'haver perdut la seva ocupació, haver estat acomiadades o haver patit una reducció del seu salari, especialment si en són mares. Un estudi elaborat per les universitats de Cambridge, Oxford i Zuric va revelar que el 16% de les mares del Regne Unit han perdut o abandonat per complet un treball remunerat, en comparació amb l'11% dels pares. Als EUA, la bretxa era encara major: el 21% de les dones, enfront del 14% dels homes.
Aquesta crisi també farà que moltes dones tornin a l'àmbit del treball domèstic per a ocupar-se dels seus fills i filles. Les recerques indiquen que les dones estan assumint una càrrega desproporcionada, sense remuneració, en cuidar als nens degut al tancament de centres educatius i guarderies. Un estudi sobre usos del temps el·laborat per l'Institute for Fiscal Studies del Regne Unit ha revel·lat que, des del començament de la pandèmia i el confinament, les mares estan prestant serveis de cures infantils no remunerades un 50% més que els pares. A més, en les famílies en les quals tots dos pares treballen des de casa, a les mares se'ls interromp un 50% més sovint.
Aquest informe, realitzat per la Digital Future Society, tracta d'incorporar la perspectiva de gènere a un tema on la seva absència té conseqüències reals: l'automatització del benestar, apuntant els riscos de delegar en algorismes decisions crítiques d'assistència social.
Interseccionalitat i desigualtats de gènere al benestar social
Les dones no són un grup homogeni. Pateixen diversos tipus de discriminació: per edat, lloc de naixement o residència, raça i origen ètnic, religió, situació econòmica o social, discapacitat i orientació sexual, entre altres. Això s'en diu mirada interseccional i aquest informe l'adopta, tot i que sabent que moltes vegades els sistemes del benestar social no sempre tenen en compte a les persones trans o de gènere divers, ni a les dones lesbianes, el sexe biològic femení de les quals no els atorga automàticament els mateixos drets que a les heterosexuals.
De igual manera, també reconeix la multiplicitat de la condició i experiència femenines, així com la crítica del feminisme blanc (feminisme acusat de lluitar només per les aspiracions de les dones blanques de classe mitjana occidentals) i examina els treballs previs situats en la intersecció dels algorismes i els drets de les dones, tendint un pont entre ells i els estudis tradicionals sobre benestar social i gènere.
Els rols de gènere i la invisibilitat de les cures
L'informe, reconeix quatre categories d'organització del gènere del treball i les cures que existeixen en els sistemes del benestar, tot assumint que el model del “proveïdor” (masculí) ha estat la base de la majoria d'aquests sistemes, reflectint una visió heterosexual de la família i la societat basada en el matrimoni. Aquestes són:
- Home proveïdor / dona cuidadora: l'enfocament clàssic i paternalista del benestar.
- Home proveïdor / dona treballadora a temps parcial: aquest enfocament, també anomenat Model del treballador adult, pot descriure's com a benestar “maternalista”. A mesura que més dones entren en el mercat laboral, les hi emmarca no sols com a mares i cuidadores, sinó també com a treballadores. Si bé aquest model reconeix l'ocupabilitat i el dret al treball de les dones, no té en compte la càrrega de les tasques tradicionals.
- Doble salari: les cures i el treball domèstic se subcontracten (sovint a altres dones). Aquest model es basa en una falsa simetria de gènere; dóna per descomptat que els treballs dignes són igualment accessibles per a homes i dones. A més, associa les tasques de cures als nens, però s'oblida dels ancians i els discapacitats.
- Doble salari / dobles cures: el model més equilibrat i modern. Tots dos membres de la parella treballen i s'encarreguen de les cures, amb una distribució ideal de ¾ de treball i ¼ de cures. Aquesta configuració reconeix que el repartiment de les tasques de cures entre homes i dones és una eina per a aconseguir la igualtat de gènere.
Respecte a la invisibilitat de les cures, a tot el món, sense excepció, les dones realitzen tres quartes parts del treball de cures no remunerat, es a dir, el 76,2% del total de les hores que es presten. Elles dediquen de mitjana 3,2 vegades més temps que ells al treball de cures no remunerat: 4 hores i 25 minuts al dia, en contrast amb el que dediquen els homes: 1 hora i 23 minuts.
Els desafiaments de gènere al sistema de benestar digital
Els ADMS són algoritmes, es a dir, sistemes automatitzats de presa de decisions que gestionen i optimitzen dades realitzant processos administratius, per exemple, la suspensió d'un pagament o s'utilitzen per a ajudar a la presa de decisions humanes.
Aplicats a l'assistència social, poden afectar els drets dels i les ciutadanes i les persones vulnerables que necessiten el suport de l'Estat per a viure amb dignitat, ja que aquests sistemes prenen decisions que afecten les seves vides.
L'informe identifica alguns desafiaments i reptes a nivell de conjunt de dades, que no reflexen les complexitats dels casos; el disseny dels sistemes d'algoritmes, amb absències de la participació de les dones i altres identitats de gènere en el codisseny dels processos d'automatització o l'existència de barreres de gènere en la participació.
Podeu llegir l'informe complet al document adjunt a aquesta notícia.