Aquest mes de desembre, des de la Xarxa Punt TIC, volem difondre projectes, iniciatives i campanyes que promoguin les compres sostenibles, la segona vida dels dispositius i la reutilització dels productes. L’objectiu és mostrar altres maneres de consumir, comprar i regalar durant les festes nadalenques.
Així doncs, aquesta setmana, en parlem amb la Carla Liébana de LaCoordi:
- Per què cal posar èmfasi especialment en el consum responsable durant aquests mesos?
Des de LaCoordi, treballem el consum responsable al llarg de tot l'any, però és evident que durant els mesos de desembre i de gener cal posar-hi èmfasi arran el fort consumisme que envolta les festes nadalenques. Per aquest motiu, aquestes setmanes, nosaltres aprofitem per a recordar els impactes negatius que té el nostre consum (contaminació i vulneracions de drets humans a cadenes de producció opaques i explotadores, entre altres) i promovem disminuir-los, comprant menys o fent-ho a projectes vinculats a economies transformadores que respecten els drets humans i els drets ambientals a diferència de les grans empreses capitalistes. En aquest sentit, difonem el web jotrio.cat, on, a l'apartat de recursos, es poden trobar dades i alternatives de diferents sectors, com, per exemple, alimentació, tèxtil o electrònica, tres sectors claus durant les festes nadalenques.
- Quines són les xifres en el sector de l’electrònica?
L'electrònica és una indústria molt complexa, en la qual podem distingir tres fases especialment problemàtiques. En primer lloc, hi ha l'extracció de minerals, que sovint comporta negocis corruptes, explotació infantil i, fins i tot, lluita armada (un fet clau són els ‘minerals de sang’ i el conflicte que es viu a la República Democràtica del Congo des dels anys 90). En aquest punt, cal tenir en compte que es calcula que per a fer un telèfon mòbil es necessiten més de 200 minerals diferents. En segon lloc, trobem la producció de dispositius elèctrics i electrònics a fàbriques situades als països asiàtics, com, per exemple, la Xina, l'Índia o Malàisia, on les condicions laborals es poden qualificar d'esclavitud moderna (jornades extenuants, sous irrisoris, exposició a productes tòxics i un llarg etcètera). En tercer lloc, hem d'assenyalar què passa amb els residus d'aquests aparells quan es llencen, funcionin o no, i ressaltar que molts acaben a l'Àfrica. Actualment, es parla de 350.000 tones anuals de telèfons mòbils, ordinadors i neveres que surten il·legalment d'Europa i que acaben a abocadors descontrolats al continent veí. En concret, a Ghana, hi ha un dels abocadors tecnològics més grans del món, que ocupa unes onze hectàrees i contamina l'entorn de la comunitat més propera, on es calcula que hi viuen unes 40.000 persones, que tristament emmalalteixen per la toxicitat dels materials abocats sense control.
- En l’actualitat, quines alternatives concretes hi ha?
Malauradament, l'electrònica cent per cent justa no existeix, perquè la cadena de producció dels aparells és molt complicada. Tot i això, hi ha alternatives com, per exemple, el telèfon mòbil Fairphone, que vetlla perquè els minerals que es fan servir no provinguin de zones en conflicte i que promou un disseny modular perquè sigui més fàcil la seva reparació per parts i els aparells no esdevinguin residus amb facilitat. En aquest sentit, hem de tenir en compte també col·lectius com, per exemple, Restarters Bcn, que lluiten contra l'obsolescència programada organitzant trobades obertes a la ciutadania per a reparar petits electrodomèstics com ordinadors, telèfons mòbils o torradores. De la mateixa manera, existeix la iniciativa Electronics Watch, dirigida a les administracions públiques, que busca utilitzar el seu poder de compra per a negociar amb les grans empreses capitalistes i exigir millores en les cadenes de subministrament, que inclou les condicions de les treballadores.
- En aquesta línia, esteu treballant en dues campanyes de sensibilització. En què consisteixen?
Un dels objectius transversals de la nostra entitat és apropar les economies transformadores a la gent jove. En aquest sentit, per a nosaltres, és molt enriquidor poder treballar amb estudiants de diferents etapes. Fa unes setmanes, vam fer una petita formació sobre la indústria tèxtil en el marc d'un projecte de l'Institut Quatre Cantons del Poblenou de la ciutat de Barcelona que finalitza aquests dies i en el qual l'alumnat ha portat a terme una campanya de sensibilització sobre la temàtica dirigida a la comunitat educativa. També, hem estat treballant en una col·laboració amb estudiants de disseny de l'Escola Superior de Disseny d'Arts Plàstiques de Catalunya. La seva proposta s'ha centrat en l'anticonsumisme i en el fet de viure les festes posant en valor els vincles i les trobades amb la gent estimada i no els regals. Encara que nosaltres promovem alternatives econòmiques solidàries, el primer punt del nostre decàleg és reduir el consum i comprar només si és necessari.
- Finalment, què li diries a una persona perquè optés per les compres sostenibles?
Primer de tot, li diria que tingués en compte que comprem molt més del que necessitem. És evident, per exemle, que a les festes s'incrementen les xifres de malbaratament alimentari a moltes llars. Respecte a la roba, li diria que es desmarqués de les modes i que intentés allargar la vida de les peces de roba, usant-les més, arreglant-les o intercanviant-les. Pel que fa a l'electrònica, li diria que no cal comprar un telèfon mòbil nou encara que hagi sortit l'últim model. Si després de pensar críticament en tot això, opta per a consumir, que tingui en compte els productes de comerç just i la roba sostenible del sector de l'economia social i solidària.