El Hub Social, que es troba al carrer Girona número 34 de Barcelona, va acollir el passat dimarts 11 de juliol el Congrés de Transformació Digital del Tercer Sector Social de Catalunya. La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya a través del projecte m4Social i amb la col·laboració de Fundación Telefónica va organitzar la reeixida jornada amb l’objectiu de reflexionar sobre les tendències i les tecnologies emergents que poden potenciar l’acció social i prendre el pols a l’estat de digitalització del Tercer Sector Social a Catalunya. En concret, el Congrés de Transformació Digital del Tercer Sector Social de Catalunya va posar el focus en explorar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a millorar la vida de les persones. En aquest sentit, els dos temes principals de la reeixida jornada van ser la intel·ligència artificial i la ciberseguretat, així com la presentació de diversos projectes disruptius i de diverses veus expertes amb la voluntat de compartir eines per a continuar transformant digitalment el tercer sector social i continuar incorporant la cultura tecnològica en l’essència de les entitats socials.
En primer lloc, Joan Cruz, director de relacions institucionals de Fundación Telefónica, Francina Alsina, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, i Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, van donar la benvinguda a la reeixida jornada. Tot seguit, Carlos Palacios, director d’acció social i de voluntariat de Fundación Telefónica, i Xavier Trabado, referent de m4Social a la junta directiva de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, van parlar de la importància de la transformació digital a les entitats socials, d’identificar la tecnologia com un element clau dins dels plans organitzatius i de la necessitat de comptar amb l’acompanyament de les institucions públiques i privades.
A continuació, la reeixida jornada va centrar l’atenció en el paper de la intel·ligència artificial. De la mà de Richard Benjamins, chief AI & data strategist de Telefónica, es va parlar d’usos, d’abusos i d’oportunitats. Benjamins va destacar la necessitat de potenciar un ús social i ètic de la intel·ligència artificial que ajudés a resoldre els problemes reals, ja que es tractava d’una tecnologia transformadora, transversal i que oferia moltes possibilitats. Benjamins va instar a reconèixer el valor de les dades i a gestionar-les correctament per a treure el màxim profit. Seguidament, es va organitzar una taula rodona amb veus expertes, on es va parlar de com la intel·ligència artificial podia ajudar a recollir massivament les necessitats de les persones i a generar consensos i de com explorar noves formes d’organització i d’interacció a les entitats socials, així com de la possibilitat d’obrir la porta a endinsar-se en el programari lliure. Així mateix, es va parlar sobre la legislació de la intel·ligència artificial i sobre el paper ètic de les noves tecnologies. Entre els riscos, les persones expertes van destacar la desinformació a curt termini, l’ocupació a mitjà termini i l’alineació de l’evolució tecnològica amb allò que es vol com a societat a llarg termini. També, com a riscos, es va ressaltar la necessitat que la ciutadania estableixi els límits de la tecnologia, el perill que el tercer sector social es quedi fora de la transformació digital i l’aparició de nous col·lectius vulnerables, és a dir, persones que no tindran la capacitat d’adaptar-se digitalment davant dels canvis disruptius. Entre les oportunitats, les persones expertes van proposar abordar els canvis amb imaginació, innovació, sense por, responsabilitat ètica i eines per a poder arribar més lluny i generar més impacte social.
Seguidament, la reeixida jornada va centrar l’atenció en el paper de la ciberseguretat. De la mà de Javier Sierra, expert en ciberseguretat de Telefónica, es va parlar de reptes, d'amenaces i de bones pràctiques. Sierra va recomanar a les entitats socials adoptar una actitud proactiva i gestionar els riscos. Sierra va comentar algunes de les pràctiques més freqüents com els robatoris d’identitats, les escletxes en la gestió de les dades o el bloqueig de la disponibilitat dels serveis. Sierra va preveure que la ciberseguretat es convertiria en el futur en un element diferencial entre les organitzacions i va instar a apostar per tecnologies avançades per a protegir les entitats socials. En aquesta línia, Sierra va plantejar un decàleg de bones pràctiques: política de seguretat sòlida, control dels accessos, diversificació de les còpies de seguretat, protecció avançada de tots els actius tècnics, actualitzacions, seguretat de la xarxa, supervisió de la informació en trànsit, gestió dels suports, registre d’activitat i continuïtat de negoci. En resum, Sierra va aconsellar utilitzar mesures i controls de seguretat, xifrar la informació, fer còpies de seguretat i emprar la doble autentificació. A continuació, l’emprenedor Pau Garcia-Milà va compartir una estratègia digital transformadora per a les entitats socials. Garcia-Milà va posar sobre la taula el fet que eren les persones destinatàries aquelles que decidien que volien consumir i que la tendència era que cada vegada es volia més informació en menys temps. Així doncs, Garcia-Milà va animar a les organitzacions a crear estratègies engrescadores i disruptives mitjançant les eines d’intel·ligència artificial.
Finalment, es van presentar diversos casos d’èxit d’entitats socials en termes de transformació digital.