En què consisteix l'ecosistema FLOSS?
FLOSS és l'acrònim de Free Libre Open Source Software, i aquest concepte inclou tot el que entenem per programari lliure i de codi obert. Quan parlem de l'ecosistema FLOSS parlem per tant de tot el que gira al voltant d'això, passant per persones que es dediquen a crear i desenvolupar aquest tipus de programari, les entitats, institucions o admnistracions que hi ha al darrere d'aquestes persones, fins a les comunitats de persones usuàries o col·laboradores. Per la pròpia naturalesa i la definició d'aquest tipus de programari (basat en 4 pilars bàsics o llibertats) el paper de totes persones que en formen part és molt important ja sigui pel que fa a l'aportació de millores o detecció d'errors, les traduccions o localitzacions, o qualsevol altra adaptació o personalització. També la tasca de distribució o allotjament, la difusió i sensibilització i el propi fet de donar-lo a conèixer, i evidentement també el suport més tècnic, implantació o instal·lació. També la dinamització de comunitats de persones usuàries i les aportacions o la coordinació de grups, llistes de correu o jornades que es fan. En aquest sentit podem dir que és un ecosistema molt ric, on tot està molt interconnectat i que flueix en moltes direccions, retroalimentant-se constantment.
D'ón neix la necessitat d'engegar el projecte 'Passa't al FLOSS'?
El projecte 'Passa't al FLOSS' neix a partir de la detecció de la necessitat de suport per part de les entitats, parlem del tercer sector i de la Xarxa d'Economia Social i Solidària especialment, que si bé potser han mostrat interés en el FLOSS i una identificació ideològica amb els seus valors, no veuen la manera d'incorporar-lo o de substituir les seves eines de treball actual, moltes vegades en mans de programari privatiu, amb llicències restrictives (i fins i tot abusives).
Com està sent el procés d'acompanyament i assessorament que esteu fent a entitats de l'economia social i solidària per a migrar a programari lliure?
Està essent un procés molt enriquidor i alhora un procés d'aprenentatge constant en tots els sentits. La realitat de cada entitat és sovint diferent amb moltes particularitats i necessitats concretes, cosa que esdevé tot un repte. Malgrat que hi ha molts punts en comú a nivell general cada informe requereix d'un anàlisi de la realitat, el context, els recursos, i tot l'històric de l'entitat per tal que realment pugui ser útil i pugui ajudar realment a marcar un full de ruta en el procés d'adopció i d'integració del FLOSS. Moltes vegades canviar una eina de treball implica també canviar metodologies o formes d'organització i això és una oportunitat però també una gran feina.
Quins avantatges té aplicar les tecnologies lliures dins l'àmbit educatiu davant les GAFAM?
La coherència ideològica i l'encaix dels valors amb els que es treballa és un dels pilars fonamentals, però al marge dels factors més filosòfics a nivell pràctic l'accés a les dades, al codi font i per tant l'adaptabilitat i flexibilitat del programari permet adaptar-lo a les pròpies necessitats de forma molt més àmplia i precisa, també per exemple en el tema de l'idioma, l'interconnexió amb altres programes o plataformes, la exportació de les dades a altres formats o la incorporació de connectors o mòduls adicionals. Evidentment tot això requereix d'uns coneixements o bé d'un suport per part d'algú que tingui aquests coneixements i aquí és on un cop més recau la importància de l'ecosistema FLOSS.
Podeu recomanar-nos projectes de codi obert des de l'àmbit educatiu i STEAM?
A nivell educatiu un dels grans projectes, comunitats i programari desenvolupat per aquest àmbit és Moodle, el seu desenvolupament ha estat clau en la implementació de l'ensenyament a distància per part de moltes institucions educatives i en alguns casos moltes persones ni tan sols coneixen que aquesta és la eina que dona suport al seu campus o plataforma online de suport acadèmic. Al marge de solucions de gestió de les dades també trobem projectes molt interessants i que apliquen la filosofia de codi obert en la seva forma i també en la pròpia metodologia. Un exemple clar d'això és Scratch, una comunitat i una eina de treball en torn al pensament computacional, les competències digitals i la creació multimèdia. En forma de llenguatge de programació visual per blocs, Scratch ha esdevinguts una de les comunitats educatives més actives i prolífiques de la xarxa, permetent a alumnes, mestres, i a qualsevol persona que ho desitgi aprendre i compartir, alhora que expressant-se i creant en un entorn d'aprenentatge creatiu, col·laboratiu i obert.