La Jornada es va inaugurar amb la benvinguda a càrrec de l'Anna Inglés (@annits), Directora de l'Oficina tècnica i de dinamització de la Xarxa Punt TIC i Pep Oliveras (@pep_oliveras), Responsable i tècnic de suport de l’Oficina tècnica i de dinamització de la Xarxa Punt TIC. De forma transversal a la jornada, es va presentar un plafó virtual obert a totes les persones que vulguin participar per recollir les idees principals. Trobareu una relatoria més extensa sobre la jornada aquí.
La sessió inaugural "STEAMonEdu per a la inclusió digital" , presentada per Esther Subias de Colectic, va donar a conèixer el projecte STEAMonEdu, que té com a objectiu augmentar l'adopció i l'impacte de l'educació STEAM invertint esforços en potenciar la comunitat de persones interessades i en el desenvolupament professional de les persones educadores i formadores.
El projecte està adreçat a persones educadores que treballen en l'àmbit de les STE(A)M (en les seves segles en anglès: Ciència, tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques). Durant dos anys, Colectic ha estat responsables d'aquest projecte a nivell local impulsant la creació de la Comunitat Internacional i implementant els paquets de treball, tot aprofitant l’experiència adquirida en anteriors projectes, com ara el Coding, Makers per la Inclusió, Decidim la Barcelona que volem, RavalFab o Codemob.
El projecte ha generat una plataforma i comunitat en línia de persones educadores; una guia de bones pràctiques i polítiques educatives STE(A)M; la creació d'un marc de competències digitals STE(A)M, per a dissenyar i implementar activitats educatives STE(A)M i planificar el desenvolupament professional de les persones educadores; un curs MOOC per a persones educadores. La ponència, va tenir un caràcter internacional i va comptar amb la participació de persones d'entitats i organitzacions europees:
Achilles Kameas (@achilleskameas), Professor of Pervasive and Mobile Computing Systems, DAISSy research group de l'Hellenic Open University. Va presentar el marc de competència de les persones educadores STE(A)M destacant que "el projecte STEAMonEdu no s'ha aturat durant la pandèmia, tot i que ha sigut un repte". La implementació de la proposta del marc de competències ha aportat resultats rellevants en els diferents àmbits de les comunitats on s'ha dut a terme.
Al llarg de la implementació del projecte, van identificar una necessitat específica que destacaven les persones dinamitzadores i consistia en la mancança d'una eina que pogués usar-se com a guia per autoavaluar-se i definir el seu perfil professional. Per això, s'ha desenvolupat el marc de competències per educadors/es STEAM. Aquest marc engloba diferents grups de competències, en els quals es recullen competències pràctiques i específiques.
"Per què necessitem aquest marc de competències? Vam identificar que les persones educadores deien que calia una eina que oferís una guia, una manera de fer una autoavaluació, així com definir tipus de perfils de persones dinamitzadores"
Cornelia Popescu, Project manager at Fundatia EOS - Educating for an Open Society de Romania, ens va contextualitzar específicament l'objectiu del marc d'educació STE(A)M. Aquest marc té la intenció de recollir qüestions tan rellevants com: què és l'educació STE(A)M, quina són les possibilitats de la persona educadora, o quina és la diferència entre STEM i STEAM?. "Vam desenvolupar aquest marc en base a un qüestionari orientat a les persones educadores dels païssos socis. Aquest marc engloba des de la pràctica a la recerca en les pròpies metodologies STEAM, els perfils i professionals i les competències necessàries per al treball a l'àmbit STEAM".
"L'objectiu del marc de educatiu era recollir en un marc únic diferents qüestions tan rellevants com:
- Què és l'educació #STEAM?
- Quina és la diferència entre #STEM i #STEAM?" #STEAMOnEdu #JdIS2021
Paolo Russo, Secretary-General, Stati Generali dell’Innovazione d'Itàlia, va presentar la comunitat de pràctica STE(A)M remarcant rque la persona educadora no està sola en les seves tasques, sinó que es troba dins de diferents comunitats. Una d'aquestes comunitats és la virtual, una comunitat amb potencialitats particulars. La comunitat virtual que proposa STEAMonEdu té per objectiu compartir els coneixements i els recursos de cada persona experta. Específicament, permet generar sinergies, tenir un suport per part d'altres professionals, compartir bones pràctiques i obtenir recursos pràctics per poder a terme activitats formatives innovadores.
Actualment, hi ha més de 705 membres en aquesta comunitat pràctica, entre els quals podem trobar diferents perfils de persones educadores i coneixements molt diversos. En sumar-se a aquesta comunitat és possible accedir a diferents recursos STEAM amb diferents propostes i polítiques de com implimentar-les en el context pràctic propi.
"La comunitat pràctica té per objectiu compartir els coneixements, els recursos de cada persona experta. Actualment, hi ha més de 705 membres" #STEAMonEdu #JdIS2021
Claudia Matera, Project and Fundraiser d'ALL DIGITAL, va presentar les polítiques STE(A)M parlant del pla d'Educació Digital de la Comissió Europea, el qual és un sistema de competències i habilitats digitals. Està destinat a la formació de les persones educadores. Tot i això, també està pensat per començar aquesta formació digital des de l'educació secundària i, per tant, es aplicable a diversos contextos formatius.
La Comissió Europea, impulsora d'aquest pla, té el compromís d'incentivar la inclusió digital en totes les comunitats. Va posar en relleu la importància de les polítiques públiques per treballar en les habilitats digitals individuals per desenvolupar contextos professionals orientats al treball digital i sostenible. Actualment, l'escenari de l'educació europea se centra en la qualitat de la formació, la inclusió de gènere, el foment de la resiliència i dels sistemes d'educació en línia.
"El pla de Educació Digital de la UE és un sistema de competències i habilitats digitals per poder formar a les persones educadores. També està pensat per començar aquest formació digital des de l'educació secundària" #STEAMOnEdu #JdIS2021
Spyros Papadakis, Project Manager al Regional Center for Educational Planning of Western de Grècia, va explicar la rellevància de la formació de les persones educadores en STE(A)M. "Cal tenir en compte el ritme amb el qual estan canviant les nostres societats. Per aquest motiu, és imprescindible prestar molta atenció a com es plantegen les activitats formatives. Aquesta tasca no és fàcil i resulta urgent la introducció del treball multidisciplinari i les competències del segle XXI".
El projecte STEAMonEdu ofereix cursos virtuals per formar-se en l'educació STEAM. També és possible accedir a LAMS, una plataforma virtual on podem trobar un repositori gratuït amb diferents plantilles per crear escenaris formatius per passos. Aquesta plataforma funciona seguint les llicències Creative Commons, per tant, és possible accedir, descarregar i modificar el contingut que s'ofereix. Podeu registrar-vos aquí.
"Com podem millorar l'educació #STEAM? Cal tenir en compte el ritme amb el qual estan canviant les nostres societats. Per tant, es imprescindible veure com es plantegen les activitats formatives"
Katrin Schuberth, Project Manager at Helliwood media & education d'Alemanya, va explicar l'impacte de l'educació STEAM a les xarxes de centres digitals i Punts TIC. "L'enfocament STEAM permet plantejar preguntes reals i contextualitzades, per tant, ens pot ajudar a trobar solucions conjuntament. No només en les aules, sinó com a comunitat". Aquesta idea podem veure-la en com s'han afrontat problemàtiques com la de covid19 amb iniciatives com la impressió de pantalles protectores amb impressores 3D.
En el segon bloc de la jornada vam parlar de la nostra xarxa local. Vam visualitzarel vídeo resum de l'any de la Xarxa Punt TIC. Som 448 punts actius a la Xarxa Punt TIC i aquest any hem viscut un temps marcat per la hibridació de propostes, presencials i telemàtiques.
A continuació, Joana Barbany (@joanabarbany) intervé en la jornada mitjançant una videoconferència per emfatitzar la urgència per intervenir en les bretxes digitals i compartir les diferents propostes que actualment ja estan incidint en aquesta problemàtica social, com per exemple, propostes com el Pla DonaTIC o el programa ACTIC. Destaca la rellevància de la Xarxa Punt TIC perquè la innovació social digital sigui arreu del territori.
La segona ponència "Què hem après durant aquests 20 anys?", va ser una conversa sobre les bretxes digitals als Punt TIC amb la participació de persones expertes de la Xarxa Punt TIC i representatives de les diferents tipologies de punts. Va estar conduïda per en Pep Oliveras, de la Oficina Tècnica i de Dinamització.
Jordi, dinamitzador del Punt Òmnia Calàbria 66, ens va compatir la seva experiència com a dinamitzador en el període de la pandèmia a través de la qual destaca les dificultats per la bretxa digital d'accés, concretament, per manca de maquinari i d'accés a la xarxa.
"Amb la #covid19 vam viure bretxa digital d'accés per manca de maquinari i d'accés a la xarxa. Ara, detectem una complicació afegida per l'accés i l'alfabetització digital de la ciutadania amb la implementació dels tràmits administratius en línia"
Anna Blazquez, del Fablab de Sant Cugat, ens introdueix a la proposta dels Fab Labs i, en resposta a què és un Fab Lab, ressalta que és molt més que un espai amb màquines. La proposta va més enllà i se centra en tot allò que podem fer amb les màquines. L'objectiu final és permetre l'empoderament de les persones en l'ús i apropiació de les noves tecnologies. Això és possible a través de la filosofia Maker i l'ús del programari lliure.
"La tasca del Fab Lab es centra en l'empoderar a les persones per poder millorar les seves condicions de vida. Una experiència destacada és quan una professora va preparar una tauleta de colors per alumnat amb dificultats de visió o autisme" #JdIS2021
Carles Roca, dinamitzador del Punt TIC de l'Alta Ribagorça, des de la vessant més competencial i comparteix la seva experiència treballant l'ACTIC en relació a les competències bàsiques i també la part de la innovació. "Ha sortit una demanda d'un treball de recerca sobre les pròtessis i necessitava imprimir una mà per la seva recerca i hem treballat amb un projecte de drons per a posar en valor el territori i promore la descentralització dels usos turístics".
Ens va explicar que abans la demanda s'orientava més en l'àmbit instrumental i, actualment, la demanda més destacable és l'acreditació de competències digitals. En els darrers anys s'han incrementat les persones que s'interessen per acreditar-se amb l'ACTIC. Cada vegada més ha estat reconeguda la certificació per a processos selectius i per capacitació professional, això també ha influit.
"Fa 18 anys que treballo en el punt TIC. Abans, la demanda s'orientava en l'àmbit instrumental. Actualment, en l'acreditació de competències digitals. Les persones acudeixen al punt TIC per donar resposta a necessitats del dia a dia" #JdIS2021
Sergi Porteles, tècnic auxiliar de la biblioteca de Cardedeu, destaca el paper que tenen aquest equipaments públics en l'accés i la coneixença de les necessitats de la ciutadania. Com a treballadors/es públics, atenen a tota mena de necessitats i de públics molt diversos. Comparteix la iniciativa d'un grup de gent gran que està iniciant-se en l'alfabetització digital gràcies a la dinamització d'una persona voluntària. Podeu trobar en aquest vídeo més informació.
A més, ens va explicar el programa de ficció digital en què participa la biblioteca. La ficció digital són obres d'art multimodals que veuen de la il·lustració, la poesía o la narrativa. "Aquestes obres, similars als videojocs, ens conviden a través del joc a descobrir i coneixer noves propostes lúdiques. Ha tingut un gran èxit amb les famílies".
Mercè Fort, de l'Smart center de Santa Bàrbara, és un exemple del treball multidisciplinar. Fa anys van reorganitzar els diferents serveis que s'oferia a la ciutadania per crear un espai únic de referència per a la capacitació i la innovació digital. A través de diferents experiències, la Mercè destaca com iniciatives com l'ús d'impressores 3D promou l'apropiació d'aquestes eines digitals per part de la ciutadania.
L'últim espai de la jornada, va estar dedicat a treballar la part més pràctica a través de dos tallers. En primer lloc, en Pep Oliveres, des de l'Oficina Tècnica i de Dinamització, ens va presentar la nova maqueta basada en Ubuntu de l'empresa Canonical. Linux ha sigut present en els servidors, però gràcies a Ubuntu és possible accedir i utilitzar el programari lliure des dels ordinadors personals. Aquesta proposta tècnica té com a objectiu la promoció de l'apropiació dels mitjans digitals per part de la ciutadania, però no només de forma individual.
A continuació, vam donar pas a un petit espai de participació en relació amb les "Experiències Punt TIC i les potencialitats de treballar en xarxa", on diferents punts van compartir les seves experiències.
I amb el taller sobre metodologies innovadores, vam treballar sobre una cas pràctic en petits grups on s'exploren quatre propostes formatives que corresponen a diferents metodologies innovadores: la gamificació, l'aprenentatge basat en problemes, la classe invertida i l'aprenentatge basat en projectes. Per tal d'aprofundir en cada un dels exemples es duu a terme un treball en grup petit per desprès compartir-ho en una posada en comú. Podeu trobar les conclusions a la relatoria.