Penso que formo part de tu i em sento com una petita partícula que et recorre sempre fascinada. M’adono que, molt abans que jo, en qualsevol punt, uns altres ulls et van mirar igual que ara et miro jo i que, quan ja no hi sigui, uns altres ulls et continuaran mirant, i et veuran gairebé igual que jo et veig ara. Llavors ells també sentiran que un dia jo també hi vaig ser.
El riu que parla. Laura Mur