Amb motiu del Dia Internacional de les Noies en les TIC, que es commemorarà el pròxim dijous 23 d’abril, des de la Xarxa Punt TIC, hem compartit una estona amb la Laura Dubreuil, guardonada amb el Premi DonaTIC en la categoria ‘Revelació’ de l’edició de l’any 2019. L’objectiu de l’entrevista ha estat conèixer l’evolució de la seva trajectòria professional com a enginyera de telecomunicacions des de l’obtenció del reconeixement, aprofundir en el potencial del talent digital i abordar la importància de la promoció de les vocacions tecnològiques.
1. L’any 2019 vas rebre el Premi DonaTIC ‘Revelació’. Com ha estat la teva evolució professional?
Jo soc enginyera de telecomunicacions i doctora en neurociència. Durant els darrers deu anys, he viscut als Estats Units, treballant en la intersecció entre la tecnologia, la neurociència i la medicina. Quan vaig rebre el Premi DonaTIC, l’any 2019, treballava a Genentech, combinant l’ús de neurotecnologies, tècniques de mesura i estimulació cerebral i intel·ligència artificial per identificar nous biomarcadors cerebrals que permetessin millorar el disseny de fàrmacs per a malalties neuropsiquiàtriques. Després d’aquesta etapa, l’any 2024, vaig tornar a Catalunya per incorporar-me a AstraZeneca Barcelona, on actualment soc directora de l’equip de tecnologies innovadores emergents. En concret, identifiquem, analitzem i accelerem tecnologies emergents amb un potencial d’impacte a llarg termini en el sector de la salut i en el sector farmacèutic, com, per exemple, la computació quàntica, la criptografia postquàntica, la computació neuromòrfica i les neurotecnologies.
2. Quins desafiaments has trobat pel camí?
Un dels principals reptes ha estat la transició de tornar d’un ecosistema tan dinàmic com el dels Estats Units cap a Catalunya. No per una qüestió de gènere, sinó per la dificultat de trobar una posició amb tres elements que per mi són essencials: que sigui intel·lectualment estimulant, que tingui impacte global i que tingui condicions professionals competitives. Als Estats Units, especialment en àmbits com la biotecnologia i la neurotecnologia, hi ha una densitat molt alta d’ecosistemes, projectes i oportunitats, i traslladar aquesta mateixa intensitat d’innovació a un altre context requereix temps, adaptació i molta intencionalitat a l’hora de buscar el lloc de feina adequat. També, he après que, com en qualsevol carrera professional, especialment en trajectòries no lineals i molt transversals, sovint no hi ha camins predefinits ni perfils estàndards en els quals encaixar fàcilment. De fet, quan es combinen disciplines molt diferents, és habitual haver de construir el propi espai professional en lloc de buscar-ne un d’existent. Això pot fer que el camí sigui poc evident dins d’estructures més tradicionals, però obre oportunitats per crear rols nous i aportar valor des d’una perspectiva nova i diferent.
3. Com has fet front a aquests desafiaments?
Per mi, ha estat clau la proactivitat en tots els sentits: des de teixir aliances per construir i mantenir una xarxa professional internacional fins a la visibilització de la meva feina en espais diversos, així com la capacitat de traduir experiències entre mons que sovint no parlen el mateix llenguatge, com la recerca, la indústria, la tecnologia i la salut. Crec que és molt important, no solament en l’àmbit professional, sinó també en l’àmbit personal, envoltar-te de gent que sumi, que t’aporti de manera positiva i de qui puguis aprendre i inspirar-te.
4. Mirant al futur, quins reptes et planteges?
Per mi, un dels reptes principals és accelerar la translació de les tecnologies emergents cap a un impacte tangible en la salut. Això implica no només identificar tecnologies amb un gran potencial, sinó també entendre quan aquestes tecnologies seran prou madures per ser aplicades al món real, i sobretot com poden generar valor per a la societat i millorar la vida de les persones pacients. Sovint, la distància entre la promesa tecnològica i l’impacte tangible és gran, i el repte està precisament a reduir aquesta distància, aquest forat, prioritzant, experimentant i construint ponts sòlids entre el món de la recerca i el món de la innovació.
També, em plantejo com podem integrar disciplines com la intel·ligència artificial, la computació quàntica o les neurotecnologies dins de les organitzacions, d’una manera responsable, escalable i amb una visió a llarg termini. En aquest sentit, s’han de crear les condicions perquè aquestes tecnologies es puguin explorar amb profunditat, amb espais d’experimentació i amb criteris clars d’impacte, d’ètica i de sostenibilitat. Això no només requereix entendre la tecnologia, sinó també repensar processos, presa de decisions i col·laboracions.
Finalment, un tercer repte important per mi és contribuir a reduir el forat del talent femení en tecnologia, especialment fomentant la diversitat de gènere en les disciplines STEM. Això no només implica inspirar noves generacions, sinó també treballar activament per canviar estructures, visibilitzar referents i crear entorns on el talent femení no només pugui entrar, sinó també créixer i liderar. Penso que la innovació real només és possible quan incorporem totes les mirades i assegurem que el futur es construeix d’una manera inclusiva.
5. Així doncs, per què és important promoure les vocacions tecnològiques entre nenes i noies?
És fonamental perquè la tecnologia està definint el futur de la societat en tots els àmbits: des de la salut i l’educació fins a la mobilitat, la comunicació o la presa de decisions, i aquest futur ha de ser construït amb totes les perspectives possibles. Quan una part de la població no està representada en el desenvolupament tecnològic, no només estem perdent un talent potencial, sinó que també estem limitant la diversitat de preguntes que ens fem, de solucions que imaginem i de problemes que som capaços de detectar. La diversitat de pensament no és només un plus, sinó un factor clau per innovar i per evitar biaixos que després es traslladen als sistemes que impacten directament tota la societat. Les vocacions tecnològiques sovint es configuren molt aviat, a través de petites experiències que marquen el que una nena pot imaginar-se o aspirar per a ella mateixa. Per això, és important exposar les nenes a models diversos i propers, a experiències positives amb la tecnologia i a entorns on puguin explorar, equivocar-se i crear sense pressió ni estereotips. Crec que aquest canvi de paradigma és sovint el primer pas per transformar les trajectòries d’aquestes nenes.
En definitiva, promoure aquestes vocacions no és només una qüestió d’equitat, sinó també d’eficiència social i d’innovació. L’evidència científica mostra que els equips que són diversos prenen millors decisions, detecten riscos abans i generen solucions més robustes i creatives. En un món cada vegada més complex i més interconnectat, la qualitat de la innovació depèn directament de la diversitat de perspectives. Apostar per la diversitat en tecnologia no és només necessari des d’un punt de vista social, sinó una estratègia imprescindible.
6. El pròxim dijous 23 d’abril és el Dia Internacional de les Noies en les TIC, però, a Catalunya, també és la Diada de Sant Jordi. Ens recomanaries una proposta literària interessant relacionada amb l’univers digital?
El llibre ‘Sex and Gender Bias in Technology and Artificial Intelligence’, en el qual vaig tenir l’oportunitat de col·laborar fa uns anys. És un llibre que explora com el sexe i el gènere són factors crítics, però sovint ignorats en el disseny de tecnologies com la intel·ligència artificial, la medicina digital o la salut personalitzada. A través d’una revisió multidisciplinària de la literatura científica, el llibre mostra com aquests biaixos poden afectar el desenvolupament de solucions en salut i destaca la necessitat d’una innovació tecnològica més rigorosa.
En aquesta línia, la Laura Dubreuil serà una de les persones ponents de la quarta trobada virtual de l’any 2026 de la Xarxa Punt TIC, que se centrarà en la promoció del talent digital. La nova sessió en línia es farà el pròxim dimarts 28 d’abril, de 12 a 13.30 hores, i estarà dirigida a les persones dinamitzadores i a les entitats gestores de la xarxa. Així mateix, hi participaran en Francesc Rambla, coordinador del Pacte Nacional per al Talent Digital a Catalunya a la Secretaria de Polítiques Digitals, i la Laura González, enginyera de la missió ‘Hypatia III’ i representant de l’associació de divulgació científica Hypatia Mars.
Les persones interessades es poden apuntar a través d’aquest enllaç en línia.