La Fundació Equitat, amb la col·laboració de més d’una trentena d’entitats catalanes, va organitzar el passat dimarts 19 de maig, al matí, la jornada ‘Governar la digitalització educativa’. De la mà de persones professionals de l’àmbit educatiu i l’àmbit de la recerca, la proposta va reflexionar sobre la situació actual, va compartir bones pràctiques i va plantejar estratègies i actuacions per tal de promoure una política digital educativa que posi l’equitat i el benestar al centre. La voluntat de la trobada va ser explorar, plantejar i identificar les condicions necessàries per a passar a l’acció a Catalunya. En aquest sentit, la primera part de la jornada ‘Governar la digitalització educativa’ va comptar amb un panell internacional sobre polítiques de referència en digitalització educativa amb la participació de Kari Kivinen, de Finlàndia, Janika Leoste, d’Estònia, Vicki Shotbolt, del Regne Unit, i Kate Arthur, del Canadà. Entre les recomanacions plantejades, es va instar a treballar l’enfortiment de les competències digitals i l’ús de les eines d’intel·ligència artificial amb la ciutadania, així com potenciar el pensament crític i promoure les habilitats digitals vinculades amb la seguretat dins del món digital.
A continuació, la segona part de la jornada ‘Governar la digitalització educativa’ va ser una conversa sobre els reptes per una digitalització crítica en l’educació catalana entre Vanesa Mases Espinasa, subdirectora general de tecnologia digital i recerca educativa al Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, i Sandra Ruiz Peralta, directora general d’economia i societat digitals al Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. Mases va explicar que s’havia portat a terme un pla d’educació que havia fet molta incidència en l’accés i en els recursos i que s’estava avaluant el seu impacte. Ruiz va exposar que s’havia portat a terme una estratègia de pla de xoc contra les bretxes digitals posant el focus en les persones grans i que s’estava treballant en la situació de la infància i l’adolescència. En aquesta línia, Ruiz va convidar a afavorir unes mirades transversals i una resposta integrada per a poder arribar més lluny i amb uns clars valors d’equitat per a acompanyar les comunitats més vulnerables. Mases va insistir en com el pensament computacional està present des d’infantil fins al batxillerat i des dels conjunts desendollats fins a la robòtica.
Finalment, la tercera part de la jornada ‘Governar la digitalització educativa’ va consistir en una taula rodona sobre prioritats per a la digitalització educativa crítica amb la participació de Lorenzo Marini, cofundador i cap d’estratègia i impacte a l’associació Verificat, Mireia Vendrell, especialista en educació a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i Cristina Molina, referent de salut mental a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. La taula rodona va coincidir en la importància de tenir cura del benestar digital, de treballar la creativitat, d’imaginar noves formes d’interacció amb la tecnologia i de promoure les competències digitals al voltant de la informació mediàtica i de la intel·ligència artificial de petits, mitjans i grans. En aquesta línia, la taula rodona va demanar afavorir espais compartits on facilitar la reflexió i el pensament crític entre diferents actors i amb un llarg recorregut, escoltar la infància, l’adolescència, les famílies i les persones docents, fent-les part del procés i tenint en compte les seves experiències i les seves vivències, i promoure polítiques públiques, compromís polític i voluntat política per a fer els canvis necessaris.