El passat divendres 12 de juny, a les instal·lacions del Palau Macaya, es va presentar l’informe ‘Infància, adolescència i benestar digital: una aproximació a partir de la salut, la convivència i la responsabilitat social’, que ha estat desenvolupat per Unicef Espanya, la Universitat de Santiago de Compostel·la, el Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya i Red.es. L’esdeveniment es va centrar especialment en els resultats a Catalunya, que es van mostrar molt alineats amb els resultats de la mitjana estatal. En primer lloc, Jaume Lanaspa, president d’Unicef Comitè Catalunya, va donar la benvinguda. Lanaspa va afirmar que no es pot confiar en l’autoregulació dels mercats, perquè el sector tecnològic, per exemple, menteix i fa mal a la infància i a l’adolescència sabent-ho. Tot seguit, es va oferir la conferència ‘Menors d’edat i pantalles: no hi ha benestar sense benestar digital’ a càrrec d’Antonio Rial, professor i investigador de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Rial va alertar sobre el fet que el jovent que fa un mal ús de la tecnologia acostuma a tenir una pitjor salut mental i, en conseqüència, un risc més alt de suïcidi. Entre els grans problemes que afecten la infància i l’adolescència i que es troben vinculats amb el món digital, Rial va destacar, a més de la salut mental i el risc de suïcidi, el consum en línia de pornografia o l’abús de videojocs. Rial va insistir en la necessitat de promoure un ús equilibrat, responsable, conscient i crític de les eines tecnològiques i va demanar donar una resposta de manera conjunta i coordinada entre famílies, centres educatius, institucions i empreses.
A continuació, es va portar a terme la presentació ‘Infància Digital: Informe de Catalunya’, que va comptar amb la participació de Jesús Herrero, director general de Red.es; Karina Gibert, degana del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya; Nacho Guadix, responsable d’educació i drets digitals d’Unicef Espanya, i Antonio Rial, professor i investigador de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Gibert va afirmar que és clau emmarcar la situació i entendre que es tracta d’una responsabilitat compartida i va afegir que cal no deixar ningú enrere, abordar les bretxes digitals, treballar les competències digitals, anar més enllà de definir una edat mínima d’accés a la tecnologia i fer un treball previ d’aprenentatge i acompanyament amb les persones menors. Rial va coincidir en el fet que és una responsabilitat compartida i, fins i tot, va parlar d’un problema de salut pública, va insistir que no pot quedar cap infant fora de l’entorn digital, perquè s’estarien vulnerant els seus drets fonamentals, va alertar que se’ls estava deixant accedir a espais digitals que els hi feien mal i els hi aportaven vivències negatives i va reiterar la necessitat d’analitzar la situació per a transformar-la.
Seguidament, es va dinamitzar una taula rodona, que va comptar amb la participació de Mohamed Afantrous, estudiant del grau de sistemes microinformàtics i xarxes; Sonia Fernández, directora general de Currículum i Desenvolupament Professional del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya; Susana Jiménez-Murcia, cap de servei de psicologia clínica de l’Hospital de Bellvitge; Lidon Gasull, directora d’aFFac; Albert Beltran, cofundador de Balance Phone, i Mireia Yter, investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’Esade. Afantrous va comentar que nois i noies viuen dins del món digital, però que no són feliços, va recordar que les xarxes socials estan fetes per a enganxar i que malauradament creen una realitat falsa i va insistir en la implicació de les famílies. Fernández va exposar que els centres educatius no poden fer front a la situació de manera aïllada i va fer una crida a promoure qüestions com, per exemple, la desinformació, el benestar digital o la corresponsabilitat de les famílies. Beltran va apuntar que els nois i les noies demanen poder desconnectar de la tecnologia i que és feina de tots i totes ajudar-los a aconseguir-ho.
En darrer lloc, Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, va pronunciar la cloenda. Sàmper va afirmar que els drets dels infants, les persones adultes del demà, són inqüestionables i va afegir que cal establir límits, trobar equilibris, promoure referents i definir polítiques, però sobretot cal afavorir que nens i nenes puguin aprofitar i gaudir de la tecnologia. Sàmper va destacar el curs ‘L’acompanyament parental en l’entorn digital’ desenvolupat dins del programa ‘Més Digitals’ i la creació d’un grup de treball interdepartamental per a tractar a fons la situació actual i trobar els mecanismes per a transformar-la.