La Fundació Irla, la Coppieters Foundation i l’entitat Accent Obert van organitzar, a principis del mes de febrer, la jornada ‘Llengua i Intel·ligència Artificial: reptes i oportunitats’, on es va presentar l’estudi ‘La intel·ligència artificial en el futur de les llengües europees no hegemòniques’ a càrrec d’Albert Cuesta. Actualment, a Europa, hi ha vint-i-quatre llengües oficials reconegudes, però més de seixanta llengües regionals o minoritàries autòctones que són parlades per uns quaranta milions de persones. La trobada va posar el focus en reflexionar al voltant de les oportunitats, dels desafiaments i de les estratègies de preservació que s’obren dins l’era de la intel·ligència artificial. «Vivim en un moment en què la intel·ligència artificial està guanyant molt protagonisme i, per descomptat, no és neutral. Vivim en un moment en què aquesta eina està agafant molt protagonisme a les nostres vides, a la nostra quotidianitat. Per tant, no podem defugir del paper que volem donar-li, que hem de donar-li, i ho vinculem amb les llengües, perquè, al final, la llengua és l’instrument que ens permet existir com a societat, com a comunitat», diu Raül Romeva de la Fundació Irla.
La jornada ‘Llengua i Intel·ligència Artificial’ va alertar de la vulnerabilitat de les llengües amb pocs recursos en l’era de la intel·ligència artificial és un reflex i una amplificació de desigualtats socioculturals i desigualtats històriques profundament arrelades. «La intel·ligència artificial recull tota una sèrie de realitats que, si no es defineixen, si no s’expliquen, si no es fan servir, no existeixen», afegeix Romeva. «Amb l’estudi, hem detectat quatre grans blocs d’oportunitats: la preservació i la documentació de molta tradició oral, la facilitat de fer aplicacions i serveis personalitzats d’educació adaptats a la ciutadania, la traducció i l’accessibilitat, i la creació de continguts», comenta Albert Cuesta, autor de l’estudi. També, en el marc de la trobada, es van mencionar alguns exemples on la intel·ligència artificial es posa al servei de les llengües europees no hegemòniques: l’experiència catalana amb el Programa AINA, l’experiència islandesa amb OpenAI, l’experiència groenlandesa amb l’eina de traducció d’intel·ligència artificial per al diari Sermitsiaq, l’experiència basca amb el bot de conversa kAIxo, l’experiència irlandesa amb el projecte E-STÓR i l’experiència gal·lesa amb Macsen.
En essència, la jornada ‘Llengua i Intel·ligència Artificial: reptes i oportunitats’ va destacar que les eines de traducció automàtica, de reconeixement de veu i de generació de text poden revitalitzar les llengües amb pocs parlants, mentre que els xatbots i els assistents virtuals faciliten l’aprenentatge interactiu. Així mateix, la trobada va alertar de com la manca de dades de les llengües no hegemòniques condueix a biaixos algorítmics, errors gramaticals, al·lucinacions i una homogeneïtzació lingüística que perpetua el domini de l’anglès. «Volem acompanyar al llarg de tot aquest procés perquè vagi cap a una direcció desitjable», puntualitza Romeva.